Empleats públics: comparació internacional

Darrerament, la Generalitat ha fet passos per reforçar la seva plantilla, a través de nombroses ofertes públiques d’ocupació i també d’un procés d’estabilització de prop de 47.000 places temporals. Ens preguntem si el punt de partida català en empleats públics és semblant a altres països o diferent. Segons l’Idescat, a Catalunya hi havia el 2019 prop de 325.000 empleats públics, una quantitat que representa el 9,4% del total de població ocupada. Fa pocs dies, l’OCDE publicava el valor d’aquesta mateixa ràtio als seus països, amb una mitjana del conjunt del 18,4%. Tanmateix, els valors individuals són heterogenis: al capdavant, hi trobem Noruega, amb un 30,7%, seguida de Suècia, amb un 29,4%; no tenen gaire lluny els altres països nòrdics (Dinamarca i Finlàndia), tots dos superiors al 25% de l’ocupació total. I, encara per sobre de la mitjana de l’OCDE, en trobem d’altres com ara el Canadà, França, Israel i Bèlgica. L’Estat espanyol registra un 16,4% d’empleats públics, un nivell gairebé idèntic al del Regne Unit, Grècia, Irlanda i Portugal. Els Estats Units se situen en el 14,9%. A la banda més baixa dels països de l’OCDE, hi trobem Corea, amb un 8,8% d’empleats públics, i Suïssa, amb un 10,1%, un interval en què s’ubica Catalunya.

Resulta evident, doncs, que, comparativament, tenim molt pocs empleats públics. Entre altres coses, perquè tenim una sanitat i una educació privades molt esteses (que paguen les famílies i s’estalvia el sector públic). I també perquè una part dels serveis públics es presta sota fórmules de col·laboració publicoprivada com ara els concerts. Encara que en aquest cas el que compta en un país no són els empleats sinó la despesa pública destinada als serveis, tot indica que el temps molt probablement corregirà la singularitat catalana de baix funcionariat.