Lidera, Bal; lidera, Grau

Sé que se’m veu molt el llautó, que diria l’àvia Neus, però és que no me’n puc estar i a més a més és que no me’n vull estar. Ja ho he dit diverses vegades i alguna vegada he dit fins i tot que seria l’última, però disfruto tant amb cada episodi de l’agonia política dels sapastres! Respecto molt els votants de Cs! Tant ara que en marxen cap a altres opcions com abans, quan han donat als seus dirigents l’espectre de poder que han usat amb tanta barroeria, cinisme, aprofitament personal i mala llet. Que Edmundo Bal cregui que queda alguna cosa per liderar a Espanya i Anna Grau, a la ciutat de Barcelona em fa enormement feliç. Lidera, lidera, Bal. Lidera, lidera, Grau. La batalla interna fins al darrer moment i en tots els ambients i entre qui fins fa dos dies es declarava amor i fidelitat de per vida, provocarà que ni accedeixin al repòs etern. Quan decideixin si opten per un enterrament convencional, la incineració o donar el cos a la ciència, no els quedarà cap opció. L’economia de Cs ja es mou en el càlcul del deute i no dona per a un nínxol, ni quedarà ningú per pagar la factura del crematori i la donació a la ciència s’havia de fer quan les facultats mentals del donant eren reconeixibles. Reitero les disculpes pel rerefons d’aquest Voraviu, com ja he fet altres vegades. Però no els puc plànyer. Esperava l’agonia de Cs però mai hauria imaginat disfrutar-hi tant. I tinc necessitat de compartir-ho amb tots els que els heu patit.