Opinió

La memòria republicana

Exemple de premsa política al servei d’uns ideals i un model del qual és deutora la premsa comarcal

Com una gran aportació a la memòria republicana, va considerar el professor Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Irla i antic conseller de Cultura, el llibre Acció Ciutadana. Premsa política republicana a Olot i Girona (1930-1934), del periodista Carles Ribera. El llibre, presentat el 30 de novembre a la sala Carles Rahola de la seu de la Generalitat a Girona, va guanyar la beca d’Estudis Històrics President Irla del 2021, i recull la història del periòdic que, nascut a Olot el 1939, va ser el setmanari republicà federal que es va convertir de fet en el setmanari d’ERC. A la fotografia del llibre, dues portades amb els presidents Francesc Macià i Lluís Companys. Explicava el doctor Tresserras que és més necessari que mai recuperar la memòria republicana perquè durant la dictadura es va esborrar més que no pas l’anarquista, la comunista o la catòlica obrera. Festejava, doncs, un llibre necessari que ens presenta un setmanari que va ser utilitzat com una extensió del partit, amb un cordó umbilical que unia i connectava persones que construïen organitzacions. Em va interessar com explicava que en les concentracions de fa un segle, els republicans ja es reconeixien, que el que era complicat era reunir-los en un mateix lloc. Ara les xarxes posen fàcil convocar gent, i alguns també les fan servir per demanar-los que diguin el que creuen que toca pensar i dir. La historiadora i periodista figuerenca Anna Teixidor, també en la presentació amb Quim Ayats que exercia de conductor, va destacar el valor del llibre en la recuperació d’una generació de mestres, impressors, caricaturistes, periodistes, escriptors i intel·lectuals. Al llibre s’hi troba el nom d’Antoni Dot, olotí i factòtum del primer setmanari abans de ser el diputat més joves del Parlament, però també els d’Artemi Casanovas i Ramon Aubert, de Josep Puig i Pujades i Laureà Dalmau, de l’alcalde Miquel Santaló, de Josep Maria Corredor, Agustí Cabruja o la mestra Llibertat Serra. Carles Ribera ha treballat molt la memòria republicana, amb llibres com els dedicats a Joaquim Aleixandri, de qui és renebot. També va guanyar la beca Rahola per Humor retrobat. El pont de pedra quinzenal satíric. Cal continuar investigant. De fet el mateix autor relaciona directament aquells periòdics republicans amb la premsa comarcal que va aparèixer a finals dels setanta i que, malgrat alguns, continua viva. Un llibre per saber d’on venim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.