Macroponts refugi

Surto a estirar les cames amb l’objectiu de trobar al carrer la inspiració que avui se’m resisteix dins de casa. Faig parada davant del quiosc i, després de repassar les portades dels diaris nacionals i estatals, la vista se’m queda clavada davant de la d’El Jueves, la revista que surt els dimecres i de la qual per sort encara queden alguns exemplars. El dibuix de portada no pot ser més eloqüent: un grup nombrós de persones de totes les edats i condicions s’aixopluguen del fred sota, literalment, un gran pont. “Macropont”, diu el títol de portada, i un dels personatges es lamenta: “Ai! Qui en tingués per anar-se’n de viatge...” Chapeau, algú ho havia d’il·lustrar. Les realitats paral·leles que en situacions de normalitat queden diluïdes es posen en relleu en circumstàncies extraordinàries, com ho és que en una mateixa setmana s’intercalin dos dies festius, fet que popularment es coneix com a macropont. El dispendi que es pot permetre una part de la societat no fa més que posar més llum a la pobresa en què viu una altra part. I el plany de l’home dibuixat a la portada d’El Jueves pren tot el sentit perquè la qüestió per a les persones a qui aquest representa no és anar-se’n o no de viatge, sinó disposar del que és bàsic per passar un hivern que es presenta veritablement complicat.