El ‘fet històric’

L’adolescent que corre per casa va estar i no va estar interessat en el mundial de Qatar. El dia del partit Japó-Espanya de l’u de desembre, cap a les sis de la tarda, sí que vaig haver de sintonitzar TV1 perquè evidentment ni la tenia a la llista de canals. Miràvem la prèvia al partit —amb desitjos grossos que guanyessin els nipons— quan vàrem sentir que deien que, per primera vegada en la història de la Copa del Món, una dona retransmetria un partit per televisió, concretament el Croàcia-Bèlgica. Any 2022. Segle XXI. Sí. Per llogar-hi cadires, fer-se’n creus i anar a cagar a la via. Inaudita, lamentable i fastigosament masclista, la frase va ser xisclada amb el mateix entusiasme de qui anuncia la mort de Vox. L’Alicia Arévalo —que així es deia la pobra noia, que no sabia on fotre’s i que prou pena tenia arrossegant el seu cognom— va aparèixer en pantalla escortada per dos mascles anodins, foscos i mòrbids vestits com siamesos que feien joc amb les idees polítiques d’un canal encallat als anys cinquanta del segle passat. O de l’altre. El problema de base és que això hagi de ser notícia i se n’hagi de parlar. Fins i tot l’adolescent que corre per casa va deixar anar amb una certa emprenyamenta: “I què importa si explica un partit un home o una dona, bro?” I mentre encara al·lucinàvem amb el presumpte fet històric d’RTVE vaig decidir apagar la televisió. Per ètica. El sagal se’n va anar a escoltar trap al seu catau i jo vaig optar per sortir al carrer a glaçar-me el cervell després d’haver passat vergonya aliena amb tanta collonada patriarcal.