Són les dones ‘de veritat’

Són feministes de les bones, dones autentiques d’aquelles que agradaven a Aznar –“la mujer, mujer”–i, si ens enfilem tradició enllà, a Pilar Primo de Rivera, que qüestionava la seva capacitat intel·lectual reservada per Déu a la natura masculina, però resulta que ara a més de mantenir-se com a àngels de la llar –de luxe– han descobert també que són unes intrèpides i eloqüents –malparlades– guerreres de la croada contra la criminal ideologia de gènere empesa pel Don Pelayo que les dirigeix (disculpin el recurs masclista en aparença; espero saber-me explicar en les línies següents). I és que l’extrema dreta –del verí de la qual ja advertia Klemperer: article d’ahir– utilitza les dones per anar contra les mateixes dones i no diré que les que s’hi avenen –com ara Marine Le Pen, Georgia Meloni, Macarena Olona, Carla Toscano, Lucia de Meer, Lourdes Méndez Monasterio– no tinguin suficients conviccions personals per excel·lir en aquest pervers objectiu, però sí que si han assolit quotes de poder és justament per la lluita del moviment feminista que menyspreen fent el joc i la trampa al discurs més retrògrada contra els drets de totes. La seva estratègia l’explica molt bé la sociòloga Beatriz Ranea: es tracta de legitimar com a representants de les suposades dones de veritat l’atac a qualsevol avenç en matèria d’igualtat i acusar qui l’impulsa de pretendre que els homes visquin en estat de perpetu ultratge, ja s’ha de ser recargolat! I ho és, de fet, qui no concep altra forma de relació que no sigui la de superioritat/inferioritat o domini/submissió, ells i elles.