Teló

En una visita guiada a l’edifici del Gran Teatre del Liceu em van sorprendre les diverses plataformes que, com un Tetris gegant, poden fer baixar i pujar diversos escenaris. És un sistema que permet tenir preparades múltiples escenografies. Aquest calidoscopi d’escenaris disposats “per entrar en escena” en qualsevol moment m’ha tornat a venir al cap mentre pensava en la (infra)política més actual. Fa dies que Qatar, amb permís dels escenaris de l’Iran i Ucraïna, ocupava la cartellera principal. Filtrat pel sedàs del futbol, Qatar permetia una certa catarsi al món democràtic. Criticar Qatar sortia de franc i ningú no es veia obligat a posar-se davant del mirall i resseguir les complicitats (econòmiques, armamentistes...) amb aquest país o amb dictadures similars. Però vet aquí que des dels laterals ha aparegut el decorat del Qatargate, que completa l’escenari tot revelant un exercici de corrupció que esquitxa el Parlament Europeu.

Però el més sublim de la divina comèdia humana deuen ser els decorats concebuts per tapar altres decorats. Un cop reduïda a òpera bufa, els de la companyia de mudances es van endur els decorats de Villarejo, i també els de l’obra Pegasus –una prova gravíssima de persecució de l’independentisme–, i també els decorats dels 70 immigrants morts el juny passat a la tanca de Melilla. Són obres que ja es tornaran a representar d’una altra mateixa manera més endavant, quan toqui. Als soterranis hi ha els escenaris del tenebrós encarcerament dels joves d’Altsasu, i el dels documents classificats (GAL, 23-F...) amb què l’Estat es blinda per esterilitzar la memòria i la reacció política de la gent. Mentrestant, a platea i a les llotges, un públic entregat aplaudeix la tragicomèdia de la Reforma del Codi Penal. És un públic força nodrit per professionals de l’esquerra, que ara entreveuen “passos endavant” amb l’aplicació d’un Codi Penal que lamina drets bàsics de la ciutadania. La Transició Congelada és l’obra perpètua de la cartellera espanyola. Teló.