Intel·ligència a la baixa

Utilitzar males paraules de forma habitual pot reduir el coeficient intel·lectual de fins a 14 punts, ja que al cervell li agrada el llenguatge positiu, que és el que ens ajuda a millorar l’atenció, la concentració, la creativitat i l’empatia; el llenguatge negatiu, en canvi, ens dispersa i provoca emocions de ràbia, tristesa i desafecció i empobreix les capacitats cognitives. Ens convertim en allò que expressem? Si diem que les paraules formen la nostra personalitat, que dissenyen la nostra vida i que si les cuidem elles cuiden de nosaltres no repetim el clixé d’un manual d’autoajuda, sinó que ens fem ressò de les investigacions del filòsof Luis Castellanos i del neurocientífic Manuel Martín Loeches, que des de fa vint anys estudien la potencialitat del llenguatge com a eina per al progres de la humanitat –a través de la saviesa, l’afecte i la pau– o pel seu retrocés –mitjançant l’ofuscació, l’odi i la guerra–. Amb les paraules construïm la història, la personal, la professional i la política, i amb aquesta història –que és la del nostre comportament– vivim tots plegats per bé o per mal. És important que el que surt per la boca no ens arrossegui pel fang o al menys aturem-nos a pensar fins a quin punt la parla condiciona el nostre benestar i el de les persones amb qui ens relacionem. Ho hem vist al Congrés d’un temps ençà (i en altres fòrums): mots que manipulen, menteixen i culpabilitzen, que destil·len menyspreu i enemistat, que juguen brut, que són cruels, miserables i destructius i que minven la intel·ligència. Afortunadament es pot rectificar; permetin que no caigui en el derrotisme.