“«Y no estaba muerto, no, no»”

A ritme de ventilador, Sicus Carbonell, de Sabor de Gràcia, canta: “Una bona escudella/ mengem junts per Nadal/ amb rostit, cava i canelons/ com bons catalans/ tenim virtuts i tenim defectes/ Us ho vull preguntar/ quina cultura és la perfecta?/ Perquè jo soc, soc, soc/ soc gitano català/ i tinc una cultura universal/ també diccionari i bandera/ quatre barres per senyera/ i una rumba per enamorar.” I aquesta rumba catalana, un dels elements distintius de la nostra identitat més alegre, nascuda a mitjan dels cinquanta a Barcelona, a Gràcia, Hostafrancs i el carrer de la Cera, per l’enginy de la comunitat gitana i la fusió del flamenc amb sons procedents de Cuba o del rock, podria ser declarada properament Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una distinció que atorga la Unesco a pràctiques, expressions i coneixements valuosos transmesos de generació en generació. Impulsen la candidatura Rosa Pubill, filla de Peret; Amadeu Valentí, president de la Plataforma Nacional pels Drets Gitanos; Sicus Carbonell, Àngel Juárez, president de la Xarxa Internacional d’Escriptors per la Terra, i Ricard Valentí, president de l’associació Joves Gitanos de Gràcia, i tant de bo prosperi pel que representaria: el reconeixement mundial als grans d’aquest gènere –El Pescaílla, el Chacho, Peret, Gato Pérez, l’Oncle Huesos, l’Oncle Toni, en Ramonet, Moncho, La Tia Pepi, La Payoya, Rumba Tres, Los Manolos, Sabor de Gràcia i molts més–, la protecció del seu llegat, la programació de més concerts i l’estímul dels artistes joves a continuar. “Y no estaba muerto, no, no.”