Servir el ciutadà

Per raons professionals durant molts anys vaig tractar, i encara ho faig a vegades, amb membres de la Policía i de la Guàrdia Civil. Guardo bons records de molts d’ells. Però en aquella època defensàvem allò que ens van ensenyar els que en sabien, Jaume Curbet al capdavant, que la policia pròpia de Catalunya havien de ser els Mossos i les policies locals. Ho defensàvem als editorials i ens barallàvem amb alguns magistrats que tenien molt bones paraules però que a la pràctica consideraven els Mossos i les policies locals, policies de segona. Les coses es van capgirar com un mitjó, i els Mossos tenen la funció que vam somiar. No pas, necessàriament, al cantó de les policies locals, que no han arribat al nivell de competències i personal que llavors pensàvem. Escric això perquè recordo d’aquella època, fa molts anys, l’orgull que teníem dels Mossos. Ara han crescut molt, i no necessàriament de manera ordenada. Quan van començar a ser visibles, els acollonaven pels seus uniformes, les seves bones maneres de comportar-se, i els envejaven pel seu sou. Ara alguna cosa ha canviat. M’arriba massa sovint, i a vegades per boca dels mateixos mossos del començament, que els mals que havien criticat d’altres cossos també s’han instal·lat al seu. Massa burocràcia, utilització perversa de la cita prèvia, menfotisme excessiu, denunciat per alguns alcaldes, i un tracte poc deferent. El que escriuré ara val per a Mossos, policies locals i membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat: vostès són servidors públics, no ho oblidin. I cobren per servir els ciutadans, que a vegades són grans, pesats o defensen allò que creuen que els pertoca. El motiu de la columna: un meu nebot, jove. Li roben un cotxe vell, de segon mà, però necessari per als seus desplaçaments d’estudi. Denuncia. Penja cartells i en fa difusió a les xarxes deixant un número de telèfon. Li truquen i li diuen que han localitzat el seu cotxe a Salt. Li demanen 100 euros per la informació. Ell va a la comissaria de Salt dels Mossos i se sent maltractat: “Què et penses, que organitzarem un dispositiu amb helicòpter per buscar-lo? Ets un pel·liculero!” No, senyor mosso, no. És un ciutadà que necessita el seu cotxe. La seva obligació és atendre’l. I no cal helicòpter, sinó sortir al carrer. Potser surten poc i potser han oblidat les bones maneres i que la seva raó de ser és servir el ciutadà. Sempre! Bon Nadal!