Nancy Fraser i el capitalisme

Durant massa temps la humanitat ha asfaltat, fragmentat, sobreexplotat i destruït el món natural de què tots depenem. Ara tenim l’oportunitat d’enfortir la xarxa de la vida perquè pugui suportar el pes de les generacions que venen. Ho diu Inger Andersen, directora del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient sobre l’acord per protegir la biodiversitat que esmentàvem ahir preguntant-nos si s’aconseguiria revertir l’horitzó catastròfic que ens cau a sobre. Sobre aquest tema trobem interessants les reflexions sobre justícia i ecologia de la pensadora nord-americana Nancy Fraser, autora de Cannibal Capitalism. Frazer defineix el capitalisme com un ordre social que per la seva mateixa condició desestabilitza la relació entre els éssers humans i la natura tot generant una associació perversa i procliu a contínues i devastadores crisis multidimensionals. I això per què? Perquè les societats capitalistes treuen lucre de la natura i a la vegada neguen la degradació que produeixen, ja que han establert una interessada –i falsa– separació entre ella i l’esfera humana i econòmica i, en conseqüència, no consideren que se n’hagin de preocupar. Així hem arribat al moment actual: la cobdícia cega que assassina la gallina dels ous d’or, un sistema que només es mou per la lògica de l’acumulació de beneficis i la necessitat –apunta l’autora– d’un moviment transmediambiental que aglutini la lluita de diferents moviments socials contra les injustícies globals. Dit així, sona molt esquemàtic, però si van a la font original comprovaran la solidesa dels seus arguments.