Cal reforçar-nos

A l’any 2023 li demano un espai on reforçar-nos. Si ho hem de tornar a fer, cal ser conscients que serà necessari refer la història completa (plantejament, nus i desenllaç) i no insistir només en el desenllaç, que és el que no va sortir del tot bé. Soc més partidari de la santa continuïtat d’Eugeni d’Ors que del tot està per fer de Martí i Pol. Tot està per continuar i no cal començar cada vegada de zero. No calen nous partits, noves entitats, nous de tot. Però cal actualitzar-se. Fer això no ha d’implicar renunciar a la unilateralitat. El procés no ha acabat, continua. I cal estar disposat i preparat per aprofitar qualsevol novetat que pugui sorgir. Però cal dotar de sentit la creació d’un nou gran moment. Per aconseguir-ho cal aprendre d’alguns errors que s’han comès. Més enllà del desenllaç, n’identifico dos d’importants en el plantejament: 1. Creure que es pot prescindir del català a l’hora de sumar-hi gent. 2. L’invent de l’independentisme no nacionalista. Com a nació hem de defensar-nos i de fa anys sabem que Catalunya només ens té a nosaltres. I el reforçament que l’independentisme hauria de desenvolupar aquest 2023 consisteix a actualitzar l’agenda bàsica: llengua, llei electoral (que permeti la regeneració d’uns partits que no funcionen), reindustrialització i sostenibilitat, infraestructures, finançament i reforma de l’administració. Sobretot, la llengua. Res és tan important. Del 2010 al 2017 s’ha aconseguit un objectiu històric: transformar el catalanisme en sobiranista. Que tot i les dificultats, continua sent la ideologia motor del país i compta amb el suport explícit de més del cinquanta per cent de la població catalana. Però ha de ser més ampli, més sòlid, més fort. La força de la inèrcia pot fer pensar a alguns que no cal reforçar-se, però seria un greu error. S’ha de definir un model de país, ser útil, ser atractiu i ser bons. Bon any a tothom.