L’àngel de Maddox
El 22 de desembre va morir Ángel Pérez Núñez, que va ser durant quinze anys discjòquei de la mítica discoteca Maddox, de Platja d’Aro, entre la dècada dels setanta i la dels vuitanta. De fet, la notícia de la seva defunció la va comunicar una pàgina de Facebook titulada Maddox “La Discoteca” de Playa de Aro , que manté viva la memòria d’aquell històric local que Oriol Regàs va convertir en un dels grans referents de l’explosió de la vida nocturna a la Costa Brava des de la seva inauguració, el 1967. La pàgina en qüestió ha estat aquestes festes “en silenci” en senyal de dol per la mort de l’Ángel, “l’ànima de Maddox”. Vaig entrevistar l’Ángel per al llibre Nit d’Aro (Seixanta anys de discoteques i sales de festes a Platja d’Aro), 1r Premi Jordi Comas de recerca local, publicat el 2014 per l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, que actualment es pot descarregar gratuïtament des del web platjadaro.com . Nascut el 1943 a Melilla, fill d’una família de Màlaga, Ángel Pérez va arribar després de la mili a Palamós, on va començar a treballar primer de camioner i després de manobre i d’operari en una fàbrica de gasosa. Pérez era un gran aficionat a la música i l’empresari Salvador Pinilla li va donar la seva primera oportunitat com a discjòquei, al Marinada de Palamós. Més tard va passar al Roseto de la mateixa localitat, abans que Alberto Foret el contractés per ocupar la cabina de Maddox a principi dels setanta. Com la gran majoria de discjòqueis de la seva generació, Ángel Pérez va aprendre l’ofici sobre la marxa, d’una manera molt intuïtiva, sense les prestidigitacions que van marcar posteriorment la feina del punxadiscos, quan ja es tractava de mesclar ritmes electrònics amb precisió de bisturí. En la seva època, Pérez punxava de tot: rock dur, smooth jazz, funk i soul, balades per als lents, pioners de l’electrònica com ara Jean Michel Jarre –assegurava que Maddox va ser la primera discoteca de l’Estat on es va escoltar el seu Oxygène (1976)– i fins i tot “sardanes, música de Beethoven i La gallineta de Lluís Llach”. En ple tardofranquisme, Pérez havia arribat a punxar Els segadors i per La santa espina es va passar tres dies en un calabós de la Bisbal. Després de Maddox, Pérez va punxar durant un temps a Pachà i després va treballar d’encarregat a Joy. Fa uns anys que estava escrivint les seves memòries: Les vivències d’un discjòquei de la Costa Brava. Una llàstima.
