Oportunitats per a Salt
Salt encara el quarantè aniversari de la recuperació de la seva independència com a municipi. El 3 de març del 2023 es commemorarà aquesta efemèride i una comissió cívica ciutadana comandada per Miquel Berga treballa per festejar-ho durant tot un any. Temps hi haurà per parlar-ne. Com n’hi va haver des que el 1963 l’Ajuntament de Girona iniciés un projecte d’annexió que no es va culminar fins al 30 de desembre del 1974, quan l’alcalde de Salt va entregar les claus a Ignasi Ribot, alcalde de Girona, i, oficialment demà farà 47 anys, Salt va passar a formar part del municipi de Girona. Mai no ho va acceptar. Ja a meitat del 1974 un grup de més de cent joves saltencs, amb corbata negra i mostres de dol, es va manifestar en contra. Salt sempre va voler ser municipi i mai ha deixat de ser poble tot i ser una ciutat de més de 32.500 habitants, un 40% nascut fora de la península Ibèrica. Vuit anys i tres mesos després tornava a ser municipi.
Un municipi viu. Pobre, perquè molts dels seus ciutadans ho són, però que té la voluntat de ser i de fer. S’ha parlat molt del parc hospitalari, que agruparà l’hospital Santa Caterina, el Trueta, la UdG i laboratoris de recerca i investigació. Salt és també ciutat universitària i cultural. I té unes hortes i unes deveses magnífiques. Té riu i una sèquia. I gràcies a aquesta sèquia, la Monar, a partir de 1845 es va crear una indústria, la tèxtil, que durant molts anys va donar vida a Salt. El nom del que ara coneixem com Gassol apareix el 1923 quan la indústria que capitanejava el senyor Coma es concentra al barri de Sant Antoni, l’actual Veïnat, amb la Coma Cros. Ara la Coma Cros és punt d’activisme cultural i cívic. Però la Gassol, que va deixar de ser fàbrica a Salt el 2004, quedava, al cantó de l’església, com un gran espai tancat. Ara l’Ajuntament l’ha comprat per 5,5 milions. Una gran notícia. Allunyades operacions que s’acostaven a l’especulació, l’Ajuntament es queda un espai de més de 50.000 metres quadrats, 31.405 dels quals, construïts. El Barri Vell de Salt necessita equipaments i gent i no hi havia sol urbà consolidat. Quedar-se la Gassol és una gran operació que s’ha de desenvolupar amb seny, però sense perdre temps. Salt ha de créixer pel sud i pel nord i ho ha de fer retenint el seu jovent i oferint cases i pisos per a la gent que hi vindrà a treballar. És una gran oportunitat. Bon any!
