Un món plural

Si mirem la història al llarg dels segles amb una visió crítica, equilibrada i desapassionada, ens adonarem que algunes festes profanes de l’antiguitat, derivades dels fenòmens atmosfèrics, han estat reconduïdes i adaptades als esdeveniments de la religió imperant, en el cas nostre, de la religió cristiana. Pel que fa als solsticis, per exemple, a la celebració del canvi estacional, s’hi ha afegit, al mes de juny, la tradició de les fogueres i la intervenció d’una figura important, sant Joan, i en el cas del desembre s’ha vinculat al moment àlgid del Nou Testament, el naixement de Jesús. En el procés de laïcització que viu el país, observem que té lloc un camí invers. Moltes festes que en els seus orígens i en la mateixa etimologia posen en evidència el seu caràcter religiós, per tal de fer-les caure simpàtiques a les diverses persones segons les seves creences, es mistifiquen grotescament i en surt un producte que no cau bé ni als uns ni als altres. Hi té molt a veure el paper del partit o del govern hegemònic, que sol manar o aconsellar canvis segons els criteris dels seus militants, però fora bo, molt sovint, que seguís la visió global dels habitants d’un lloc sense caure en estridències o en situacions que es mostren en oberta oposició al manteniment de tradicions seculars. Ja hem vist com el pessebre, una manifestació que genera tantes expressions artístiques, ara ha estat bandejat d’espais confiats a institucions oficials. En el cas de Lloret, el meu poble, en alguns llocs dels espais públics hi destacaven, fa anys, les figures gairebé de mida natural que reproduïen l’escena de la cova de Betlem. La majoria han desaparegut. A la rotonda d’entrada al nucli urbà, venint de Blanes, on havíem vist, sovint, el perfil de sant Josep i la mare de Déu, amb el seu nadó i els àngels, ara hi campen dos o tres ossos blancs, en una clara al·lusió només meteorològica al fred habitual d’aquests temps. Jo admiro la manera que tenen a Itàlia de contemporaneïtzar les situacions. A Bolsena, ciutat amb la qual els lloretencs estem agermanats des del 2007 per la nostra devoció comuna a santa Cristina, celebren cada any amb la màxima brillantor possible les festes dedicades a la màrtir cristiana, nadiua de la localitat, i ho fan tant si el govern municipal és de dretes com si és d’esquerres, o dels mateixos comunistes. Tothom col·labora en la tradició i cadascú en pren el que vol.