Pastors de ciutat

La quitxalla ha gaudit col·locant les figuretes al pessebre i acostant-les dia a dia cap al portal de Betlem i amb la representació teatral de les aventures d’en Rovelló i d’en Lluquet. La figura del pastor sempre m’ha atret, suposo que perquè l’avi David, que no vaig conèixer mai, n’era i havia pujat de Cartagena, passant per Almeria, fins a Montcada i Reixac per no passar gana ni penes i me l’imagino sortint de la casa del carrer Major on vivien l’àvia Encarna, la mare i les tietes de joves abans de recollir les cabres i ovelles dels veïns i treure-les a pasturar, amb les seves, per la llera del Besòs. En la pandèmia encara s’hi veia, riu avall, una pastora que hi passava, arribava a Santa Coloma i a la tarda tornava a pujar riu Ripoll amunt fins a algun punt de Cerdanyola o potser Ripollet. Al diari La Veu de Montcada llegeixo amb pena una entrevista a José Montoya, el darrer pastor que porta el bestiar a pasturar per Collserola i arriba fins a la falda del turó de Montcada. Pena perquè tot i ser contractat pel Parc de Collserola i fer tasca de prevenció d’incendis, el sou no li dona per viure i tampoc no hi ha voluntat per fer un abeurador per al ramat. Pena per la voluntat política d’engreixar menjadores per a alts càrrecs i extingir oficis que ens són patrimoni i gestió forestal.