Torna ‘Cera’, d’en Pairolí
Les festes de Nadal són també un bon moment per llegir. O per comprar i regalar llibres. Espero que després de Reis, molts de vostès n’hagin rebut, de llibres. Com pel tió o Any Nou, o perquè s’han fet un detall. I que els llegeixin si els plau. He aprofitat per llegir, rellegir i per comprar. Em passa una cosa curiosa, que és que de tant en tant m’agafa per tornar a llegir llibres que no he tocat fa anys. És el cas de Camí de sirga, de Jesús Moncada. Sempre hi torno. Però ara recupero llibres que he llegit fa poc i per això he tornat a On hi hagi por, de Xevi Sala, una novel·la ben escrita, ben pensada i que mereix ser llegida. I m’ha agradat encara més. I he tornat a El pantà maleït de l’amiga Tura Soler. El vaig llegir per presentar-lo en el seu moment i ara encara tinc més dubtes que certeses sobre el que va passar a Susqueda. I com ella, penso que caldria saber-ho. No cal tenir por per intentar esbrinar allò que, de lluny o de prop, ens va tocar viure. Amb respecte, però sense por. En aquestes columnes he parlat sovint de llibres. Els en vaig recomanar un en què participo, el llibre sobre Vista Alegre que ha publicat l’Editorial Gavarres. Sí, parla de futbol, però és molt més, parla d’emocions, parla d’un temps i d’una ciutat i parla de gent coneguda. Recomanable cent per cent. Com ho són les coses que fa aquesta editorial que ara torna a editar un autor de qui cal parlar amb respecte i enyorança perquè ens va fer feliços molts anys amb els seus llibres i les seves columnes: Miquel Pairolí. Es torna a publicar Cera, la seva darrera novel·la. Si la van llegir, hi tornin. I si no ho van fer, cal que ho facin. Una novel·la que arrenca amb una prodigiosa descripció de la passejada del bisbe Cartañà mort, per la ciutat vella. De cos present, cosa que segur que va portar malsons a persones que ho van presenciar. La manera com descriu en Miquel la passejada del popularment conegut com Pepet Vermell és allò que molts voldríem saber fer i mai li arribarem ni a la sola de la sabata. La novel·la millora amb els anys. Però l’escriptura de Pairolí és fantàstica, com fantàstic va ser escoltar llegir Pairolí pels carrers de Girona. En el cas de Cera, a la Rambla, amb la veu d’en Martí Gironell, magnífic, davant de can Pujadas. Llegeixin Pairolí. I la col·lecció ens anuncia nous llibres de Xavier Febrés, J.N. Santaeulàlia i Jordi Llavina. Fantàstic. Que tinguem bon any, amb moltes lectures.
