La força de la no-violència

Els rus­sos s’hi van apro­par amb els seus equips mili­tars. El 25 de març van bom­bar­de­jar la ciu­tat i el 26 ja hi havien entrat. L’Ajun­ta­ment va fer una crida perquè tot­hom sortís a pro­tes­tar pacífica­ment en con­tra de l’agressió. Ho explica Nata­lia Han­ti­mi­rova, pre­si­denta del con­sell muni­ci­pal de Slavútitx, ciu­tat d’Ucraïna a qua­ranta quilòmetres de la fron­tera amb Bie­lorússia. Més de 5.000 per­so­nes de 50 ètnies dife­rents van omplir la plaça amb les seves ban­de­res i mòbils. Les for­ces rus­ses van llançar trets d’advertència i gra­na­des i van ferir un veí. L’alcalde va asse­gu­rar que al muni­cipi no hi havia armes, i al final, el 28 de març, els ocu­pants van mar­xar. Diu Han­ti­mi­rova que la nego­ci­ació va ser pos­si­ble gràcies a la res­posta no-vio­lenta de la comu­ni­tat. D’experiències com aquesta no se’n parla, les infor­ma­ci­ons es limi­ten a la bru­ta­li­tat de les acci­ons bèl·liques i a una dialèctica encesa i sense treva con­tra qual­se­vol pos­si­bi­li­tat d’acord. Però a més de ser exem­plars i donar una opor­tu­ni­tat a la pau, no són escas­ses, segons lle­gim en l’informe La resistència civil no-vio­lenta ucraïnesa davant la guerra, ela­bo­rat per Felip Daza, que ana­litza un total de 235 ini­ci­a­ti­ves rea­lit­za­des per la soci­e­tat civil entre febrer i juny del 2022 a dife­rents parts del país com ara mani­fes­ta­ci­ons, blo­queigs de car­re­te­res, tas­ques d’eva­cu­ació, cam­pa­nyes de comu­ni­cació i moni­to­reig de crims de guerra. Dar­rere cada una, hi ha una població que planta cara a la barbàrie i l’atura: a Slavútitx i altres indrets es van sal­var vides i evi­tar des­tros­ses. Per què no és notícia?