Contra les històries de la puta mili

Suècia, antic model de neu­tra­li­tat, ha esde­vin­gut per culpa dels interes­sos mili­tars avant­guarda del sinis­tre futur que ens espera tal com van les coses: el pri­mer minis­tre, Ulf Kris­ters­son, hi ha anun­ciat la recu­pe­ració del ser­vei civil obli­ga­tori –eli­mi­nat el 2008– que fun­ci­o­narà com a com­ple­ment mili­tar en cas de guerra. A l’Estat espa­nyol ens vam lliu­rar de les “històries de la puta mili” el 2001, quan el PP va deci­dir pro­fes­si­o­na­lit­zar l’exèrcit per homo­lo­gar-lo a les exigències euro­pees. Va ser l’única frase que mereix ser recor­dada de l’exmi­nis­tre Fede­rico Tri­llo: “Senyo­res i senyors, s’ha aca­bat la mili.” Ho va fer un govern de dre­tes, dol recor­dar-ho, perquè tots els ante­ri­ors del PSOE van mirar cap a una altra banda. Felipe González sem­pre va defen­sar el man­te­ni­ment de la “mili”, amb el cínic argu­ment que igua­lava democràtica­ment el destí dels fills de totes les famílies, tant les bur­ge­ses com les pro­letàries. Una men­tida tan puta com la mateixa mili, ho saben tots els que van fer-la i tots els que vam evi­tar-la mili­tant en l’objecció o en la insub­missió. A la pràctica, el ser­vei mili­tar no igua­lava res, tan sols repli­cava els pri­vi­le­gis que les clas­ses altes tras­lla­da­ven a les caser­nes per garan­tir als seus cadells un destí de pro­xi­mi­tat o una estada benigna, ja fos sufra­gant-los amb gene­ro­ses trans­ferències cre­matísti­ques o tra­fi­cant favors amb la comandància. Els mili­tars, com qual­se­vol humà, sem­pre es qua­dren davant d’un bon feix. Ara que la indústria de l’arma­ment ha fet un cop de colze per recu­pe­rar el pro­ta­go­nisme que li havia arra­bas­sat la indústria far­macèutica, comen­cem a notar-ne els efec­tes, més enllà del front ucraïnès. Per això el govern suec vol ser una fàbrica de reclu­tes enco­berts, natu­ral­ment tot embol­ca­llat amb un lla­cet prou maco per simu­lar una mobi­lit­zació cívica, no pas d’atac sinó de defensa. Ende­vi­neu quins poden ser els pri­mers par­tits espa­nyols que incor­po­rin una mesura simi­lar al seu pro­grama elec­to­ral...? Pels vos­tres fills o nets, vigi­leu qui voteu.