Karma

En sànscrit, karma vol dir acció. És la llei universal de causa i conseqüència, de les accions i les seves reaccions. Cadascuna de les accions de la ment, la paraula o el cos d’un ésser que sent té un potencial: això és el karma. Les accions positives tenen un potencial positiu, mentre que les negatives tenen un karma negatiu. Penso en la coixesa o la miopia del karma quan veig casos de càncers injustos que acaben en mort a edats indecents o en massacres de qualsevol mena: des de la violació a una menor fins a la guerra d’Ucraïna. Desitjo molt fort l’aparició immediata del karma quan veig el rictus malèfic de Putin a la televisió. Desitjava el karma a l’època de La Manada. Aquest principi de justícia i equilibri que és el karma de vegades falla. Recollim sempre el que sembrem? Creixem prou interiorment per tenir el control sobre nosaltres mateixos? Som responsables de les pròpies equivocacions i paraules desafortunades? La vida és un eco i un bumerang: el que envies, torna. El que dones, obtens. Cal que acceptem d’una vegada que els nostres actes tenen conseqüències, més enllà de les físiques i momentànies: parlo de nivells còsmic, energètic i universal. L’odi no disminueix amb més odi, sinó amb amor. El karma és experiència, l’experiència crea memòria, la memòria genera imaginació i desig. Llavors el desig torna a edificar el karma, que no és cap venjança del cosmos. Ell triga, però sempre arriba. El karma és la burilla que intentes llançar per la finestreta del cotxe i, gràcies a la tramuntana, torna a entrar i et cau a l’altura dels ous.