El cotxe elèctric no acaba d’arrancar

A tota redacció hi ha un murri –o un cínic– que, de tant en tant, repeteix allò “que la realitat no t’espatlli un bon titular”. Però el periodisme –el de veritat– fa temps que té més feina a destriar què hi ha de cert darrere de les frases cridaneres que a construir-ne d’efectistes per obrir portades o encapçalar notícies. I és que no hi ha dia que no hi hagi un munt d’institucions, entitats i empreses anunciant a bombo i plateret novetats i iniciatives que ens haurien de canviar la vida i que sovint els fets desmenteixen o el temps s’encarrega de diluir.

La tardor passada la Comissió Europea, el Consell d’Europa i el Parlament Europeu van acordar prohibir la venda de cotxes nous de combustió a la Unió Europea a partir de l’any 2035. I ja hi ha qui parla d’avançar cinc anys el calendari. Segons van explicar, això afectarà els vehicles que funcionen amb gasoil i gasolina però també els vehicles híbrids. Juntament amb l’acord, es va explicar que el que es pretenia era “enviar un senyal fort a la indústria i als consumidors que Europa està adoptant el canvi cap a la mobilitat d’emissions zero”. Missatge rebut. Això significa que no s’està disposat a fer-ho ara mateix. Si tenim en compte que la mitjana d’edat del parc automobilístic espanyol és de 13 anys i mig, la fotografia del que circula avui per les carreteres pot servir per fer-nos una idea de quin serà el moment en què aquesta decisió començarà a tenir veritables conseqüències.

Amb les dades tancades de l’any 2022, la venda de cotxes elèctrics està molt per sota de les previsions. El govern espanyol havia estimat que, al conjunt de l’Estat, les matriculacions de vehicles electrificats (que inclouen els motors híbrids) fos de 120.000 unitats l’any passat. La realitat és que se’n van vendre poc més de 78.000, un 35% menys del que s’havia previst. Cal apuntar que hi ha hagut un creixement de les matriculacions, però també que el miratge es difumina i que el ritme s’ha desaccelerat al mes de desembre. Això fa que avui els cotxes electrificats siguin tan sols el 8,8% de tot el parc mòbil.

Els experts creuen que aquestes xifres tan pobres es deuen sobretot a les incerteses sobre el futur tecnològic i les prestacions, a la baixa oferta de punts de recàrrega i a l’alt preu dels vehicles. En tot cas, les ajudes a l’adquisició de cotxes amb etiqueta ECO s’han anat incrementant. El pla Moves s’ha anat ampliant i la tercera entrega es va beneficiar d’un increment del pressupost a final d’any que va anar dirigida a les comunitats autònomes. Però les ajudes més importants no han anat dirigides ni a usuaris ni a venedors, sinó als fabricants. El pla estratègic per la recuperació i transformació econòmica del vehicle elèctric connectat (el famós Perte) significarà una inversió pública directa de 900 milions d’euros i, segons el Ministeri d’Indústria, permetrà mobilitzar inversions de fins a 2.250 milions en el sector.

El sector sí que s’ha deixat seduir per aquesta pluja de milions. De fet, s’han sentit tan forts que fins a l’últim moment van amenaçar de no participar al Perte si no s’augmentaven les ajudes. I ho van aconseguir. Espanya ha vist una oportunitat per salvar un dels seus principals sectors exportadors i de donar sortida als fons que va aconseguir arrencar de Brussel·les, condicionats a una inversió que aportés valor. El procés de transició cap a la mobilitat elèctrica és l’acció econòmica dirigida a la transformació industrial més important a Europa d’aquest segle. Molts s’hi han deixat temptar pels incentius econòmics, però, tot i això, hi continuen anant arrossegant els peus. Pel camí alguns dels grans grups automobilístics han hagut d’abandonar la seva aposta particular (Seat havia desenvolupat un motor amb gas) i d’altres no renuncien a tecnologies alternatives que consideren més competitives (per exemple Toyota segueix creient que hi ha més futur en la bateria d’hidrogen). I són molts els que preveuen que dins dels terminis que han marcat les institucions hi ha marge per desenvolupar combustibles sintètics per a motors de combustió que compleixin els objectius d’emissions zero.

Tot indica que el motor elèctric tindrà un espai dins d’un nou model de mobilitat amb menys emissions. Sobretot per al transport urbà. Però també que hi ha alternatives per cobrir altres necessitats, com el transport de viatgers, el de mercaderies o els desplaçaments a grans distàncies. Si hem decidit donar-li una nova oportunitat als fracassats models de planificació, caldria tenir-ho en compte. Els usuaris, de manera raonada o intuïtiva, ja ho estan fent.