“Han aparegut pintades a les façanes d’edificis públics i privats de Vilafranca i de Sant Martí, on es pot llegir una frase que diu: “Mort al violador!” Cal?
L’aparició del cos d’una dona morta i esquarterada en una finca de Pontons el passat 3 de gener, i, només quatre dies després –el cap de setmana del 7 i el 8–, el segrest i violació d’una menor quan sortida d’una discoteca del centre de Vilafranca, han despertat les alarmes al Penedès. Les dones estan cansades de ser víctimes d’un sistema que, malgrat les bones paraules i la feminització dels conceptes entrada amb calçador a les converses més innocents, és incapaç de garantir la seguretat a una part de la societat: les dones i, especialment, les dones joves. No és que les dones siguem unes pobretes desemparades que necessitem que algú vetlli per nosaltres tot el dia, no! És que les dones necessitem espais segurs igual que la resta de la població. Per què un home pot sortir de festa sense haver de quedar amb amics per poder tornar a casa segur i una dona, en canvi, ha de buscar estratègies per garantir la seva tranquil·litat i la dels qui l’estimen? L’escletxa és profunda. I mentrestant, hi ha homes que estan cansats de la generalització del concepte de violència masclista. Alguns, fins i tot, diuen que se senten agredits per determinades afirmacions que les dones fem en moments com aquest, davant la indignació i la frustració constant.
habitualment permeten decantar la balança cap on ens interessa amb xifres aliades de les nostres idees. En aquest cas, però, crec que no enganyaré ningú si afirmo que les estadístiques confirmen que mentre que la violència masclista està més que provada, la violència feminista encara s’ha de demostrar. Quantes dones moren al cap de l’any a mans dels seus suposats amants? A Catalunya, la violència masclista es va cobrar la vida de 12 dones durant el 2022. I quants homes moren al cap de l’any a mans de les seves suposades amants? No cal contestar.
a sortir al carrer. I això és el que han fet dones i homes –homes, també– aquests dies al Penedès, amb concentracions a Vilafranca i Sant Martí Sarroca. El context reclama una reflexió sobre la profunda polarització de la societat. A més de les concentracions, han aparegut pintades a les façanes d’edificis públics i privats de Vilafranca i de Sant Martí, on es pot llegir una frase que diu: “Mort al violador!” Cal? Sembla llirista dir que la violència engendra violència. Però, com diu l’estimat Tardà de Polònia, “algú ho havia de dir!” Davant del gran repte que ens plantegen els crims masclistes o les agressions sexuals, no podem optar per la via fàcil: sortir al carrer i demanar la pena de mort i posar en perill els drets individuals que tantes vides han costat a les generacions passades és, potser, encara més llirista. El repte que tenen els nostres governs, els nostres botiguers, els nostres mestres, els nostres metges, els nostres veïns, i el que tenim nosaltres mateixos com a part de la societat, és molt gran. Som capaços de fer-nos grans i assumir que tenim problemes importants de difícil solució i que això ens obliga a compartir idees? Compartir! Necessitem afrontar el problema que posen sobre la taula les persones maltractades i amenaçades, i el problema que posen sobre la taula els maltractadors i abusadors, i trobar solucions compartides sense posar en perill els drets individuals assolits al llarg de la història.
de veritat un país has de visitar les seves presons. A Catalunya, en els últims anys, hi ha hagut moltes visites a presons de persones que per res del món s’havien plantejat que això pogués arribar a formar part de la seva vida. El tracte que dones als delinqüents (sentenciats o no), a aquells que s’han equivocat, a aquells que han fallat al col·lectiu és el mirall que reflecteix la teva ànima. I com és aquesta ànima col·lectiva?
en un entorn rural, petit, on tothom es coneix, fa anys que els pobles tenen grups de WhatsApp on els veïns adverteixen els altres quan veuen situacions sospitoses. Fa anys que els ajuntaments reclamen més seguretat. En l’últim any els pobles han instal·lat càmeres a les entrades, renunciant al dret a la intimitat. Cal renunciar als drets individuals a canvi de seguretat? Ho hem fet amb el terrorisme, als aeroports; ho vam fer amb la pandèmia, a tot arreu... Demanar la mort d’algú és anar molt enllà. Demanar la mort d’algú ens embruta l’ànima.
