Opinió

A la tres

Fer política humana

“Moltes dones han caigut en l’error de reproduir el model masculí pensant que serien més respectades

Hi ha una altra manera de fer política. I una de les per­so­nes que ho ha demos­trat és Jacinta Ardern, pri­mera minis­tra de Nova Zelanda. Als 37 anys es va con­ver­tir en la líder del govern més jove del pla­neta i al llarg d’aquests cinc anys ens ha dei­xat nom­bro­sos exem­ples de com es pot exer­cir el poder des de l’empa­tia, la natu­ra­li­tat i la com­passió, sense inten­tar ama­gar que la política l’exer­cei­xen per­so­nes, tan vul­ne­ra­bles com vostè o jo, però que això no li resta impli­cació, res­pon­sa­bi­li­tat ni eficàcia.

I aquesta altra manera de fer està lli­gada estre­ta­ment al gènere. Per­so­nal­ment, no en tinc cap dubte. I si és així, perquè no totes les dones que es dedi­quen a la política no són com Ardern? Doncs perquè la majo­ria han cai­gut en el majúscul error de voler repro­duir el model mas­culí i inte­grar-se en un sis­tema que vessa de tics tes­tos­terònics per tots cos­tats, com tants d’altres en la nos­tra soci­e­tat. Han cre­gut que inten­tant ser com ells seria més fàcil l’esca­lada fins al cim. Que serien més res­pec­ta­des i accep­ta­des. I en aquest camí, en mol­tes oca­si­ons, s’ha per­dut l’essència i aquell sisè sen­tit femení que ens porta a fer les coses d’una altra manera. Ni millors ni pit­jors. Sim­ple­ment, dife­rents.

Aquests cinc anys, Arden ha nor­ma­lit­zat la mater­ni­tat quan s’exer­ceix la política, l’expres­si­vi­tat de les emo­ci­ons, la pro­xi­mi­tat vers el ciu­tadà i l’empo­de­ra­ment femení davant les pre­gun­tes i acti­tuds mas­clis­tes, entre altres. Sig­nes d’huma­ni­tat, bàsica­ment, que no són incom­pa­ti­bles amb una govern efi­ci­ent, tal com va demos­trar, per exem­ple, amb la gestió impe­ca­ble de situ­a­ci­ons extre­mes com la pandèmia de la covid i la fatal erupció del volcà Whaka­ari.

No són detalls super­flus en un món, el de la política, tan meca­nit­zat, arti­fi­cial i publi­cista. Arden diu que plega perquè ja no li que­den for­ces. El des­gast és evi­dent en una figura incòmode per a molts. Però deixa un lle­gat. I, sor­to­sa­ment, no és l’única. Però en calen més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.