Maniobres

Que els par­tits estan de mani­o­bres de cara a les elec­ci­ons muni­ci­pals, ho sabem. La més visi­ble, sens dubte, ha estat la del cap de files del PSC a Bar­ce­lona, Jaume Coll­boni, que aquesta set­mana ha anun­ciat que deixa les seves res­pon­sa­bi­li­tats com a pri­mer tinent d’alcalde de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona per con­cen­trar-se en el tram final de la cursa elec­to­ral cap a l’alcal­dia de la capi­tal cata­lana. Coll­boni plega, però els soci­a­lis­tes segui­ran a l’exe­cu­tiu local. La decisió del qui serà el can­di­dat del PSC a Bar­ce­lona, que es man­tindrà al con­sis­tori fins a l’1 de febrer, pro­voca dife­rents refle­xi­ons. La pri­mera s’extreu de la mateixa natu­ra­lesa del polític que aspira a con­ver­tir-se en ser­vi­dor públic. M’explico: Coll­boni és el pri­mer tinent d’alcalde i hom pen­sa­ria que és una posició des d’on pot ser­vir la ciu­ta­da­nia, però no: del movi­ment de fitxa es desprèn que el pre­si­dent dels soci­a­lis­tes a Bar­ce­lona pensa que només ho pot fer si gua­nya l’alcal­dia de la capi­tal cata­lana, mal­grat haver man­tin­gut un pacte amb els comuns els dar­rers anys. L’entesa a ell ja no li ser­veix, perquè vol “plena lli­ber­tat” per pre­pa­rar la can­di­da­tura, però, en canvi, no fa cap nosa al seu par­tit. Un tri­ple salt mor­tal difícil­ment exe­cu­ta­ble i més de cara a l’opinió pública. Aspi­rar a des­mar­car-se d’un govern del qual has estat el número dos la major part del man­dat ja és com­pli­cat, però si els teus hi han estat fins al dar­rer moment, s’albira pràcti­ca­ment impos­si­ble. Perquè quan Coll­boni opta per dei­xar enrere “anys de des­encís” parla d’Ada Colau, però, encara que li pesi, també parla d’ell mateix.