Mobilitat a Girona

Ara que els partits polítics comencen a preparar els missatges i cap on volen que vagi la ciutat, és un bon moment per mirar cap al futur i poder fer-ho amb ambició. Per pensar una ciutat s’ha de fer en gran. Després pandèmies o tempestes com el Glòria ja situen el projecte fins allà on pot arribar, però cal mirar amb una previsió de trenta anys per una ciutat posicionada a Catalunya, a Europa i, amb més modèstia, al món. Un dels àmbits clau que ha de resoldre la ciutat de Girona és la mobilitat. Durant les Fires la majoria de ciutadans agafen el transport públic perquè saben que és impossible aparcar enlloc, però la resta de l’any això no passa. Seguim volent aparcar davant la fleca on anem i les dobles files són a l’ordre del dia en alguns carrers, amb l’avinguda Pericot emportant-se la palma. La carretera de Barcelona ha de ser clau en aquest repensament de la mobilitat, jugant amb les vies paral·leles com el Migdia i el carrer Oviedo. És obvi que la zona de baixes emissions també té un paper preponderant en aquesta estratègia que els partits polítics farien bé d’analitzar a fons, ja que serà el nou govern qui l’acabi implantant. L’ús de la via pública per qüestions privades com aparcar un cotxe o les motos també s’ha de posar sobre la taula. És cert que ja paguem un impost de circulació, però, si per aparcar qualsevol vehicle al carrer ens fessin pagar, tots repensaríem la nostra mobilitat. Aquest plantejament hauria de tenir com a ròtula diversos transports i tornar a posar sobre la taula que la via fèrria permetés connectar barris, com el Pont Major i Pedret, amb el centre de la ciutat, i l’Avellaneda. L’alta velocitat ha de jugar un paper diferent, però la línia del convencional pot tenir-hi un paper clau. Un tram tren que ja s’havia posat sobre la taula i potser evitaria el desori que comporta implantar un tramvia al centre de la ciutat. També les àrees per a vianants podrien créixer. Què passaria si Joan Maragall, Juli Garreta i Pare Claret fossin només per a vianants? Les crítiques serien majúscules com sempre passa davant dels canvis, però potser tindríem una ciutat més amable i més confortable on el turisme, bàsic per a l’economia de la ciutat, també en diria bé, ja que comerç, hostaleria i hoteleria hi sortirien guanyant. Senyors polítics, siguin valents i pensin en gran, ja saben allò que per arribar al cel cal apuntar a les estrelles.