WC

D’allò que en Josep Maria de Sagarra en va dir “vida pri­vada”, encara n’hi ha? ¿Ha que­dat limi­tada als reser­vats de les dis­co­te­ques que el fut­bo­lista Alves ha posat en el focus dels mit­jans? Vivim en el paro­xisme de la pro­tecció de dades per­so­nals men­tre sub­mi­nis­trem amb una bar­reja de nar­ci­sisme o inconsciència la nos­tra pri­va­ci­tat a tutti quanti. En temps menys con­vul­sos, en la Bar­ce­lona preolímpica, van cau­sar sen­sació l’apa­rició de càmeres de vigilància a la via pública. Allò no s’havia vist mai. I des de lla­vors, en nom de la segu­re­tat ciu­ta­dana, es va sacri­fi­car mas­si­va­ment el sen­ti­ment de pri­va­ci­tat i vam accep­tar que pla­ces i car­rers fos­sin patru­llats pels ulls d’algun Gran Germà. Al món d’avui la bata­lla entre pri­va­ci­tat i segu­re­tat es lliura ferot­ge­ment en el món digi­tal. La nos­tra infor­mació per­so­nal és vul­ne­rada per totes ban­des i els ciu­ta­dans hem que­dat reduïts a objec­tes pas­sius en la lluita cibernètica entre hackers bons i hackers dolents. La paraula del moment és la ciber­se­gu­re­tat, sem­pre amenaçada per un exèrcit anònim de ciber­cri­mi­nals. En el món físic i analògic, la bona gent bata­llava per pre­ser­var la seva inti­mi­tat fent llar­gues esta­des als cubi­cles de les cases ano­me­nats WC. Tra­di­ci­o­nal­ment, aquest ha estat l’últim refugi, el sancta sanc­to­rum de la vida pri­vada: un espai on més d’un ha tro­bat el con­sol de l’aïlla­ment, la pau necessària per a una lec­tura repo­sada, un espai de segu­re­tat enmig dels sorolls de la con­vivència. Un espai on ningú més hi és con­vi­dat, tot i que me’n consta una excepció. Carlo Levi en aquell lli­bre ino­bli­da­ble sobre el món rural del sud d’Itàlia (Crist es va atu­rar a Èboli) fa referència a algu­nes cases de senyors “on la trona del vàter era matri­mo­nial, de dues pla­ces, per a aquells cònju­ges afec­tu­o­sos que no poden supor­tar la més breu sepa­ració”. És un cas excep­ci­o­nal de vul­ne­ració con­sen­tida de la inti­mi­tat. L’amor és cec i, a vega­des, tam­poc té olfacte.