Altres guerres sense refugi

Lluny dels focus de la guerra de Ucraïna, molts altres conflictes omplen el món de violència, desplaçaments forçats –fins a 100 milions el 2022, la meitat dones i infants– i emergències humanitàries amb capacitat creixent per desestabilitzar regions i continents. La gana i la pobresa, la manca de serveis sanitaris, la violació de drets, els efectes del canvi climàtic i un panorama sense perspectives de futur fan que contínuament milers de persones marxin dels seus països i truquin a les portes tancades d’Europa. Per descomptat que la UE va activar l’any passat la Directiva de Protecció Temporal per acollir els ucraïnesos encalçats per la invasió russa, per descomptat que el 2015 els sirians no van tenir una recepció tan pròdiga i per descomptat que no hauria de donar per descomptada aquesta doble vara de mesurar el valor dels qui intenten salvar la vida. Les comissions d’ajuda al refugiat alerten del genocidi dels rohingya a Myanmar; dels més de 600.000 civils morts a Etiòpia; d’inacabables combats al Iemen, on van a parar les nostres armes via Aràbia Saudita; de 6 milions de desplaçats i 500.000 exiliats al Congo, massa ric en minerals; de la repressió a Afganistan i Iran; de 22 milions d’éssers humans expulsats per les sequeres, les inundacions, la degradació del medi ambient; dels ofegats al mar; de tragèdies com les de Melilla. Amb escasses excepcions, contra aquestes guerres no hi ha protecció. Tan de bo que el pacte d’Asil i Migració que la UE està a punt d’aprovar inclogui vies segures i sense discriminacions per als més vulnerables lluny dels focus.