...I et trauran els ulls

Per què gent bres­so­lada en la faràndula i fogue­jada en les arts escèniques, sota la ins­pi­ració de Piran­de­llo i amb el mes­tratge dels Lumière, és incapaç d’orga­nit­zar i pro­ta­go­nit­zar gales de pre­mis cine­ma­togràfics amb prou dig­ni­tat con­ti­nua sent un mis­teri més inson­da­ble que els glo­bus “espies” aba­tuts damunt el con­ti­nent ame­ricà. No se n’escapa pas cap, ni els fun­da­ci­o­nals Oscars ian­quis, que l’any pas­sat volien recu­pe­rar audiència i no van tro­bar millor manera que supri­mir de l’emissió en directe guar­dons tan popu­lars com el de la millor banda sonora. I que, en canvi, van retrans­me­tre a mig món la sonora bufe­tada d’un agres­sor. Tam­poc els recents Gaudí cata­lans, més pro­pen­sos a repli­car l’ostentós exhi­bi­ci­o­nisme tèxtil de la catifa ver­me­lla que no pas a ofe­rir un espec­ta­cle amb bons par­la­ments. Tenint en compte els migrats pres­su­pos­tos de les pro­duc­ci­ons cata­la­nes, en lloc de des­fi­lar dis­fres­sats de pin­zells i bom­bons –que no afa­vo­rei­xen pas tot­hom– resul­ta­rien més rei­vin­di­ca­tius ves­tits a cal dra­paire. I, final­ment, ha arri­bat el des­propòsit majúscul dels Goya, eme­sos sense suc ni bruc des de Sevi­lla. El pal­marès és des­con­cer­tant: la mateixa Acadèmia que havia deci­dit desig­nar la cata­lana “Alcarràs” per com­pe­tir per un bit­llet cap a Hollywood acorda que, de Goya, no se n’endu­gui ni un. Si d’aquesta no can­vien el sis­tema de vota­ci­ons la mala fe dei­xarà de ser pre­sumpta. Agustí Villa­ronga va morir hores abans de l’inici dels Gaudí i Car­los Saura, la vigília de rebre el Goya d’honor, ja és mala sort necrològica. Però el cas de l’autor de Cría Cuer­vos ha dei­xat un regust amarg. Si saps que és viva la Jea­nette, ten­dra intèrpret de “Porqué te vas”, com­posta per José Luís Pera­les, quin sen­tit té bus­car un suc­ce­dani per can­tar-la en directe? La mateixa Jea­nette, ofesa, va com­parèixer a la cape­lla ardent i, a petició de la vídua, va impro­vi­sar amb veu tren­cada la cançó favo­rita d’en Saura, ofe­rint-nos allà l’actu­ació que li havien negat, més sin­cera i emo­tiva que tota la fallida gala sen­cera.