Opinió

anàlisi

ESTEVE VILANOVA

I, tot això, qui ho paga?

No fa gaire anys deia una minis­tra espa­nyola refe­rint-se als diners que el que és del comú no és de ningú. I real­ment fa temps que sos­pito que aquesta apre­ci­ació és molt gene­ra­lit­zada arreu, i no només en la política. Fa uns anys, també en moments pre­e­lec­to­rals com són els d’ara, feien que sonés el meu nom com a can­di­dat interes­sa­da­ment per dis­treure la premsa i que no sortís el ver­ta­der can­di­dat tapat fins que les cir­cums­tan­cies fos­sin favo­ra­bles. Jo no ente­nia com es podia espe­cu­lar tant amb el meu nom si mai no vaig mos­trar el mínim interès a concórrer com a can­di­dat. Quan va sor­tir el ver­ta­der can­di­dat em van dei­xar tran­quil, però un amic meu que em conei­xia molt em va dir: tu no ser­vei­xes pas per a alcalde perquè mires massa el pres­su­post i tens al·lèrgia al dèficit. Tenia raó l’amic perquè per on he estat i he hagut de ges­ti­o­nar diner d’altri he vigi­lat les des­pe­ses amb la mateixa exigència, o més, amb la que miro les meves des­pe­ses per­so­nals.

Aquesta entrada ve a tomb perquè aquesta set­mana hem tin­gut dos exem­ples més que per a molta gent allò que és del comú no és de ningú, com deia la minis­tra. Si no és amb aquesta creença es fa molt difícil d’enten­dre, i molt menys d’accep­tar, el que ha trans­cen­dit del sou de pre­si­dent de la CEOE, Anto­nio Gara­mendi Lekanda, i la seva res­posta, poste­ri­or­ment rec­ti­fi­cada per impròpia, de les mini­fal­di­lles. És cert que per valo­rar si és escan­dalós o no el sou, ho podem mirar de dues mane­res total­ment opo­sa­des: la pri­mera seria que com que és una ins­ti­tució pri­vada l’escàndol del sou per si és apro­piat o exces­siu per­tany exclu­si­va­ment al con­sell i als asso­ci­ats. I si aquests ho accep­ten, i ho voten, no hi ha res a dir.

Però la CEOE, com els sin­di­cats, són enti­tats que reben abun­dants sub­ven­ci­ons perquè les quo­tes dels afi­li­ats són ínfi­mes. I aquí can­via molt l’enfo­ca­ment de l’arbi­tra­ri­e­tat i ja no es pot veure com un sim­ple acte pri­vat. També és cert que pre­ten­dre defen­sar els interes­sos de tots els empre­sa­ris, fins i tot els petits empre­sa­ris, reque­ri­ria, a parer meu, més sobri­e­tat, perquè són molts els petits i mit­jans empre­sa­ris que han de fer molts números per arri­bar al final de mes.

L’altre exem­ple clar de la gestió lleu­gera del diner públic és amb les gra­ti­fi­ca­ci­ons o indem­nit­za­ci­ons per jubi­lació del Par­la­ment de Cata­lu­nya. Fa temps que anem des­co­brint com­por­ta­ment fos­cos de gra­ti­fi­ca­ci­ons i pre­ben­des dels fun­ci­o­na­ris i de la mesa. Una vegada més per als que som­niem en un demà ser inde­pen­dents aques­tes mane­res d’actuar i l’obs­cu­ran­tisme que s’ha man­tin­gut són un cop moral i un mal pre­sagi per als que un dia volem ser dife­rents del altres.

En bene­fici de la trans­parència seria bo saber també el que cobren els sin­di­ca­lis­tes, i de les altres ins­ti­tu­ci­ons com Foment, perquè el fet que no es facin públics habi­tu­al­ment ja és una ano­ma­lia i pot­ser entendríem més cer­tes actu­a­ci­ons, decla­ra­ci­ons i fins i tot posi­ci­o­na­ments.

Aquesta set­mana el col·lec­tiu Eco­no­mis­tes pel Benes­tar va fer públi­ques les dades de dèficit fis­cal de Cata­lu­nya i la majo­ria de patro­nals cata­la­nes i les cam­bres de Bar­ce­lona, Girona i Saba­dell van fer un posi­ci­o­na­ment clar del mal­trac­ta­ment econòmic de Cata­lu­nya de 20.200 mili­ons d’euros anu­als ( que equi­val a la mei­tat del pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat apro­vats també aquesta set­mana i que segons el govern són els millors de la història) i en aquest acte fal­ta­ven algu­nes cam­bres i, sobre­tot, Foment del Tre­ball i el Cer­cle d’Eco­no­mia, que una és la prin­ci­pal patro­nal cata­lana i l’altre el prin­ci­pal think thank econòmic català. Aques­tes absències davant d’un fet econòmic tan greu i tan llarg en el temps fan gri­nyo­lar els sen­ti­ments no només dels inde­pen­den­tis­tes i sepa­ra­tis­tes, sinó de tot català que viu i tre­ba­lla a Cata­lu­nya, perquè els per­ju­di­cats som tots. Aquest pes mort que supor­tem tant de temps ens empo­breix i no ens deixa créixer, com deia molt encer­ta­da­ment l’excon­se­ller d’Eco­no­mia Andreu Mas-Colell. I és clar, tot això, saben qui ho paga? Ho paguem tots els cata­lans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.