Disbauxa?

Es parla molt de disbauxa quan hi ha carnaval. Segons la definició del DIEC, disbauxa és “l’excés o ús immoderat d’alguna cosa”. Com a reclam, no està malament. Així que em vaig acostar a un carnaval de la costa aprofitant que anava a veure una amiga. Quan li vaig trucar, la seva primera reacció va ser paradoxal: “No vinguis, que és carnaval!” Caram. Les grans rues, no ens enganyem, es formen a la carretera. En l’anada em van avançar un cotxe amb quatre dàlmates, un altre amb una princesa acompanyada d’un ninja i amb una parella de soferts pares al davant, amb cara de patiment i d’anar a fer el que calgui pels nens. Aparcar va ser un altre carnaval. Ni tan sols en aquesta data fregar un gual està mínimament permès, i ja no diguem perdonar per un dia el coi de radar que més conductors atrapa a Catalunya. Això sí que seria esperit de carnaval.

No volem disbauxa? Doncs tots a superar els maleïts 80 km que marca el tram dels pebrots. Vaig veure’n dos trossets, de carnaval. En un, s’alternaven les carrosses amb jovent amb poca roba però ballant frenèticament i altres amb parelles ben entrades d’anys i amb cara de poques ganes de res. Vaig preguntar a l’amiga per què li fa tanta ràbia el carnaval, ella que viu a la costa i se suposa que l’ha de defensar. La música. Aquesta n’és una. Es van repetint, una rere l’altra, unes cançons i sons de vegades indesxifrables: tan aviat passes d’un aire de rave a un hit del joc de Just Dance. “Pa-pa l’americano!” i, apa, es va repetint. Una barreja d’estils que ni la Rosalía gosaria. I a tot volum, no fos cas que la música no arribés a tots els racons del poble. L’altra raó és que hi ha una bonica tradició per carnaval que es diu “despertà”. A les sis del matí, les colles van passejant pel carrer despertant els veïns que, per si de cas, no s’hagin adonat que ha arribat en Carnestoltes. Més rave, més pa-pa l’americano, més de tot. Que si els veïns ensopits i menys arrauxats no hem caigut en la suposada disbauxa, encara tenim la possibilitat de sortir al carrer amb pijama i pregar a la nova deïtat pagana. Però vigila! Si et deixes portar per la gresca i dius què coi, que són quatre dies, i surts al carrer amb ells i els segueixes fins a la botifarrada, et trobaràs que només és per als organitzadors. A tu t’han despertat per tocar els collons, però a la xefla ni t’hi acostis.