Allunyar-se de les banderes

Resposta furibunda, la de l’espanyolisme més sentit amb l’ocurrència de la líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, d’allunyar la bandera espanyola de la sala de premsa perquè no sortís en pantalla mentre ella feia la seva intervenció. Resposta furibunda i exagerada fins als límits de l’esperpèntic cap a un gest del tot improductiu i que buscava precisament això, prendre el pols a una política que s’alimenta dels cops d’efecte i que transforma en atemptats a la pàtria les escenificacions més absurdes. Ni demanar el cap de la diputada per un suposat “greuge imperdonable” a Espanya és admissible ni, tampoc, fer-se l’ofesa amb la reacció multiplicada per mil de polítics de dretes, i d’esquerres, i dels mitjans del règim en qüestió. No hi ha ni un bri d’innocència a allunyar la bandera espanyola i menys quan es fa pocs mesos abans d’unes eleccions municipals que reclamen marcar distàncies amb els rivals més directes. Però tampoc és justificable aprofitar per fer sang o per agafar la situació per desmerèixer la feina que Junts fa al Congrés. Un dels polítics que han pujat al carro sense vergonya per ridiculitzar Míriam Nogueras ha estat l’incombustible Gabriel Rufián. “Superútil. Les banderes no alimenten, ni guareixen, ni consolen”, va respondre irònic a les preguntes dels periodistes. Coincideixo amb ell. El gest de Nogueras no serveix per a res tangible, però Rufián més que ningú hauria de valorar el pes del llenguatge simbòlic perquè n’ha fet ús i abús des que és al Congrés. I com ell els seus companys d’ERC que darrerament juguen al gat i a la rata quan es tracta de ser o no ser en les cerimònies oficials organitzades per l’Estat. O és que fugir esperitat de l’acte amb Sánchez i Macron quan comença a sonar l’himne espanyol li ha servit de molt, al president Aragonès? I com justifica compartir taula, altre cop, en el sopar del MWC amb el Borbó que beneeix la violència policial de l’1-0? Potser ja és hora que els polítics catalans deixin d’alimentar els focs d’encenalls i se centrin a treballar pel país.