Enderrock, un pilar
La música en català és un pilar de la nostra cultura i, per tant, és un pilar del país. Llarga vida a Enderrock
Ens calen cançons d’ara. Va ser el títol de l’article que es va publicar el gener de 1959 a la revista Germinabit signat per Lluís Serrahima i que va ser la guspira que va encendre la flama del moviment musical que ara coneixem com a Nova Cançó. Cal remuntar-se tan temps enrere? Sí, perquè la base d’aquell escrit ens va ajudar a salvar els mots. Deia, en paraules planeres, que calia que es fessin cançons d’actualitat en llengua catalana en uns anys difícils. S’hi van posar Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs i al seu darrere no només els jutges fins a setze, sinó molta altra gent que es va adonar que es podien fer cançons en català que arribessin al públic. Es podia i calia. La música en català és un pilar de la cultura catalana i de la mateixa manera que calia reivindicar-ho fa 64 anys cal fer-ho ara mateix. I els qui ho estan fent, de recordar-ho i practicar-ho, d’una altra manera, és clar, són la gent d’Enderrock. Fan trenta anys, sempre amb el periodista Lluís Gendrau al capdavant. I els Premis de la Música Catalana Enderrock compleixen el primer quart de segle. Dijous vinent es tornaran a entregar a l’Auditori de Girona, on van recalar ja fa deu anys. Aquesta setmana han fet un acte per commemorar-ho, però, el que és més important, omplen d’activitats musicals la capital gironina i ho fan en col·laboració amb la Universitat de Girona, La Marfà, les associacions de comerciants de la ciutat, la Llibreria 22, El Foment i la Casa de Cultura. La revista Enderrock fa servei al país com el fan les publicacions de tot tipus que pensades i escrites en català, continuen la lluita iniciada pels pioners que van seguir la crida de Germinabit i van començar a fer cançons del seu temps. Han passat els anys, però la lluita per salvar els mots que deia el poeta de Sinera continua perquè, ens ho creiem o no, la llengua està més en perill que mai i, si la llengua està en perill, ho està també el país. Ho diuen i prediquen els que hi entenen i ho diuen i prediquen des de fa molt de temps, però no els escolten. Ho patirem. Per tant, llarga vida a Enderrock, que dijous vinent hi hagi una gran gala i que continuï essent un pilar de la música i, per tant, de la cultura, i, per tant, del país.
