I ara toca parlar de Kosovo

No, el més sorprenent no és que a l’Europa de principis del segle XXI aconsegueixi la independència un país al qual han de buscar un himne i una bandera. El més sorprenent de tot plegat són les reaccions pensades, però no expressades, en plena (pre) campanya espanyola.

PSOE: No, no reconeixem la independència de Kosovo. Bé, de fet no reconeixem ni Moratinos. Qui és Moratinos? I, mirin, podent estar al costat de Romania, Bulgària o Xipre, per què hem d’estar al costat de França, els Estats Units o la Gran Bretanya, oi? Moratinos, diu? El cas és que el nom ens sona, però ara mateix no li sabríem posar una cara...

PP: Estem en contra d’un Kosovo independent perquè els nens castellanoparlants no hi podran estudiar en la seva llengua materna. Ah, i donem suport total i absolut a totes les manifestacions que convoquin els serbis. I volem dir-los que si tenen problemes per organitzar-les, nosaltres els enviem uns quants bisbes i en dos dies, pim-pam, comptem un milió i mig de persones en ciutats de 12.000 habitants. Que els xicots, quan agafen la calculadora, no els atura ni Déu.

CiU: Kosovo és independent perquè hi governa la llista més votada. Catalunya també ho serà el dia que també hi governi la llista més votada. Bé, però això no vol dir que nosaltres siguem independentistes, eh! Bé, una miqueta sí que ho som, però justament avui no, fixi’s quina cosa. Provin demà, a veure si hi ha sort.

Esquerra: Hem brindat amb cava i tot, però no per la independència de Kosovo sinó perquè Kosovo no és Catalunya. Si ho fos, se’ns acabaria allò del 2014 i llavors com ens entretindríem, oi? Però això no ho diguin als espanyols, perquè ara aprofitarem per tocar-los els nassos.

Iniciativa: El pitjor d’estar a favor de la independència de Kosovo no és ser al cantó dels Estats Units i enfront de Rússia, sinó que el procés ha anat... a més de 80 per hora!!!