'Roja' i 'rota'

Fa no gaires dies, al programa El club, l'excapellà actor Carles Flavià deia que no s'han de barrejar esport i política. La tertúlia analitzava si l'Eurocopa havia canviat la relació de Catalunya amb la selecció espanyola. El contertulià Carles Capdevila responia que ell no pot sentir cap simpatia per la roja perquè les federacions espanyoles impedeixen –o ho intenten– la participació de les seleccions catalanes en competicions oficials. L'argument de Capdevila semblava irrefutable, però a Flavià no li agradava.

La posició de Flavià és estesa, cert. Però com es pot mantenir que les seleccions nacionals no són política? El govern espanyol és agressiu amb les seleccions catalanes precisament perquè es tracta de política. I també ho veuen clar les federacions espanyoles: per això la de bitlles renuncia a un campionat en què participa la catalana.

La decisió ha sigut una sorpresa amarga per als jugadors seleccionats per Espanya, que creien de bona fe que l'objectiu de la seva federació era promoure l'esport. La decepció els ha fet aixecar la veu, la primera veu crítica dins de la roja, encara que sigui una roja minoritària i sub-23. A mesura que les federacions internacionals vagin admeten Catalunya –el Tribunal de l'Arbitratge Esportiu hi dóna llum verda–, les espanyoles patiran cada vegada més per justificar les absències polítiques de les seves seleccions, i els jugadors s'aniran revoltant. Roja i rota.