Autonomisme o revolució

El gros de la classe política que participa en el joc institucional i que suposadament defensava un projecte per a la independència de Catalunya ha renunciat a aquest ideal. El motiu és certament lamentable: l’aplicació del 155 de la Constitució Espanyola a partir del 27 d’octubre de 2017 va fer veure a molts quadres que era incompatible avançar cap a la plena sobirania des del sistema de l’autonomia espanyola, de manera que si pretenien fer carrera política calia abandonar el projecte d’emancipació nacional.

La història posterior que confirma aquesta trajectòria ha estat prou coneguda: si els aparells dels partits volien una col·locació en els escons d’un parlament o en els despatxos de l’administració calia acatar l’ordre espanyol i deixar-se estar d’aventures. Fins i tot els que abans de la tardor de 2017 passaven per aparèixer com els més radicals, alguns membres de la CUP, han entès aquesta deriva i no han trigat a canviar els seus suposats principis irrenunciables per uns altres. Altrament, per exemple, no es pot explicar que la desafiant Eulàlia Reguant acabi pagant la multa que li havia estat imposada per negar-se a respondre a l’extrema dreta en el judici del procés o que Mireia Boya passés d’exigir al Parlament la subscripció de declaracions que remarcaven la manca de legitimitat del Tribunal Constitucional espanyol a integrar-se a un govern d’ERC que s’ha compromès amb els representants del govern de l’estat a respectar el marc constitucional que aquell tribunal interpreta i defensa.

Sols la decisió dels afiliats de Junts de marxar d’un govern el president del qual, Pere Aragonès, havia incomplert tots els punts en la qüestió independentista que havien permès la seva investidura suggereix alguna alternativa a l’atzucac que suposa desafiar la integritat territorial espanyola des del sistema polític dissenyat per la Constitució de 1978. Però tampoc no sembla que Junts hagi capitalitzat aquest gest i això no ha succeït perquè ni tan sols aquesta formació ofereix un horitzó de canvi fora de les institucions existents.

Amb tot, la pregunta és si les bases independentistes, aquell centenars de milers de persones que sortien al carrer des de la diada de 2012, que van votar l’1-O i que estaven mobilitzades en els primers anys de la repressió i que no depenen de l’autonomia espanyola per subsistir estaran disposades a acceptar la reculada d’una classe política que sols s’explica pel seu afany de professionalització. En d’altres paraules, si en algun moment hi haurà algú que tingui un suport democràtic determinant que admeti sense embuts que sols hi haurà independència amb ruptura i amb revolució i que si convé caldrà conviure provisionalment en un règim d’ocupació nacional explícit com es va insinuar durant la vigència del 155 de la constitució. En una situació, doncs, en la qual els lideratges polítics, precisament per la seva condició independentista, es troben expulsats d’una governabilitat fonamentada en la subjecció a Espanya: un panorama, en essència, en el qual la lluita per la llibertat et porta a la il·legalització, a la clandestinitat, a la presó o a l’exili.

En algun moment el fet que no hi hagués ingressos a presó per la causa independentista va portar al miratge que, com pretenia l’actual direcció política catalana, autonomisme era compatible amb la reivindicació per la sobirania plena. Però aquesta il·lusió ja s’ha esberlat quan s’han mantingut les inhabilitacions d’alguns dels polítics indultats i quan es reprenen els processos contra aquelles desenes d’alts càrrecs que l’any 2017 constituïen l’anomenat sottogoverno, una regressió que no pot fer res més que accentuar-se si en els pròxims anys la dreta i la ultradreta espanyoles accedeixen a la majoria a les Corts Generals i a l’executiu de l’estat.

El moviment independentista revifarà i ho farà amb una nova fornada de dirigents que tingui clar la necessitat de travessar una fase de confrontació i sacrifici lluny del sistema institucional espanyol per assolir l’objectiu final. Per això els que ara hi són, encara que es diguin independentistes, combatran aquesta opció tant com puguin.