Les burrades de Roig

Que surti a no sé quins papers de corrupteles ja ho pentinaran els tribunals, tot i que els de la corda del PP en solen sortir prou ben parats. Que guanyi diners a cabassos, tants n’hi ha, i ens hauria de ser igual si els amuntega de manera lícita i tractant els treballadors amb la dignitat que correspon (una simple cerca revela dubtes seriosos en aquest sentit). Però Juan Roig, l’empresari modèlic de la distribució, es burla de la ciutadania quan admet que ha apujat els preus “una burrada” als seus supermercats i es pixa a la cara del govern i de la seva pomposa i inútil rebaixa de l’IVA. El govern ja té recursos per defensar-se i ja s’ho farà, però fotre-se’n del consumidor no pot tenir perdó, ni diví ni terrenal. És clar, l’empresari pepero sap quin marge de burrades té abans de posar en risc la posició dominant entre els supermercats de primer preu. Sap que té captiva la població amb menys recursos perquè l’alternativa a menjar de les seves lleixes no és la competència sinó el Banc dels Aliments, i mentre passin per caixa li és ben igual què opinen. Més o menys com quan el president d’Iberdrola Ignacio Sánchez va dir “tontos” als clients d’electricitat del mercat regulat ignorant que s’hi havien acollit abans que les dèries de Putin desboquessin les tarifes. Fa vergonya que algú que fa gran part del seu negoci proveint les llars amb menys ingressos no senti cap empatia amb uns clients que tenen el mateix dret que tothom a alimentar-se i a tenir cura del seu cos i la seva llar. Les burrades de Roig deuen ser les mateixes que perpetra amb els productors, escanyant-los calculadament fins al límit que no els surti a compte collir la fruita dels arbres. Així pot presumir que ven pomes a un euro el quilo amagant que al pagès li han pagat quatre cèntims. Jo no poso els peus al negoci de Juan Roig –des del 2017, i no és casualitat– però en temps convulsos no tothom pot triar.