Opinió

ANÀLISI

Esteve Vilanova

Malalts imaginaris

Molière, el 1673, estre­nava la seva comèdia amb el títol de Malalt ima­gi­nari, que tracta sobre la vida d’Argant, un vell hipo­condríac obses­si­o­nat per la seva salut. Va ser l’última comèdia de l’autor perquè va morir després d’inter­pre­tar el paper del malalt. Els hipo­condríacs són per­so­nes que patei­xen molt i sovint de malal­ties ima­ginàries que al final poden tenir desen­llaços fatals. La por és un sen­ti­ment de des­con­fiança que ens fa pen­sar que pas­sarà alguna cosa dolenta. També seria una angoixa que ens avisa que podria pas­sar quel­com des­a­gra­da­ble o impre­vist. De fet, la reacció davant la por pot arri­bar a ser devas­ta­dora pel mateix temo­renc. És una mos­tra de sen­ti­ments i reac­ci­ons huma­nes davant un pos­si­ble infor­tuni, algu­nes de les quals el mateix com­por­ta­ment pot fer rea­li­tat el que en prin­cipi era una pos­si­bi­li­tat. És el que ano­me­nem pro­fe­cia auto­com­plerta: una pre­dicció que, un cop feta, ella mateixa és la causa que esde­vin­gui rea­li­tat.

Aquesta set­mana pas­sada hem vist una con­fluència de molts d’aquests casos en el món econòmic. Diria que encara avui la soci­e­tat té en la memòria la crisi bancària del 2008 i el pri­mer titu­lar cri­da­ner d’algun pro­blema ban­cari, real o ima­gi­nari, la hipo­con­dria social que encara hi ha, des­en­ca­dena una mena de reac­ci­ons, que si no s’atu­ren a temps, podrien esde­ve­nir una pro­fe­cia auto­com­plerta. Per sort, i amb l’experiència de la fallida del banc Leh­man Brot­hers del 2007 i les seves con­seqüències mun­di­als, les auto­ri­tats res­pon­sa­bles han actuat dili­gent­ment. El pri­mer pro­blema ban­cari ens va venir dels Estats Units amb la fallida del Sili­con Valley Bank (SVB), un banc regi­o­nal molt enfo­cat a les empre­ses tec­nològiques amb un com­por­ta­ment de gestió força arris­cat. Ges­ti­o­nava la tre­so­re­ria de mol­tes empre­ses tec­nològiques amb la qual cosa bona part dels seus cli­ents eren impor­tants, i finançava les start-ups i altres empre­ses tec­nològiques que podrien tenir un bon pro­jecte i un bon pla de negoci, però encara no dona­ven bene­fi­cis. El banc tenia una estruc­tura entre recur­sos pro­pis, dipòsits i crèdits força equi­li­brada; el pro­blema va ser que els sobrants de tre­so­re­ria els inver­tia en bons a molt llarg ter­mini, un error greu pel qual mol­tes cai­xes cata­la­nes i bancs van fer fallida en el moment que es pro­du­eix una malal­tia ima­ginària i s’ini­cia el procés de pro­fe­cia auto­com­plerta; és a dir: la por o la con­següent reti­rada de dipòsits. Cap banc del món pot supor­tar un pànic a no ser que es faci un cor­ra­lito, i l’única manera d’atu­rar-lo és que l’auto­ri­tat monetària digui que li dona­ran la liqui­desa que neces­siti. La crisi del SVB es va tan­car ràpida­ment, en tot cas ara s’haurà de veure com aflo­ren les pèrdues latents de 15.000 mili­ons de dòlars en bons a llarg ter­mini, víctima de les puja­des dels interes­sos. I ja han dit que ho cobri­ran amb els 16.000 mili­ons de fons pro­pis. Obser­vin com els con­tri­bu­ents no hi apor­ten res.

Encara no havíem paït aquest ensurt que, dime­cres pas­sat, i en un fet força inu­sual, el pre­si­dent del banc cen­tral sau­dita, Ammar al-Khu­dairy, pri­mer acci­o­nista del Cre­dit Suisse, va dir que no podia acu­dir a una ampli­ació de capi­tal, i en el cas que el banc suís neces­si­tes diners extres, el SNB no els hi podria pro­por­ci­o­nar. El Cre­dit Suisse fa més dos anys que té mol­tes difi­cul­tats i mol­tes pèrdues. Entre el 2020 i el 2021 les seves acci­ons van per­dre un 80% del seu valor i, amb la incer­tesa de la notícia, la seva cotit­zació va per­dre en un dia un 24,40%.

Cal dir que aquest banc no és com el Sili­con Valley Bank, que era un banc regi­o­nal; El Cre­dit Suisse, fun­dat el 1856, és el segon més gran de Suïssa, un banc sistèmic del qual periòdica­ment han anat sor­tint notícies dolen­tes que l’han por­tat a una situ­ació difícil. Amb el crèdit con­ce­dit per l’auto­ri­tat suïssa per defen­sar la liqui­desa, sem­bla que de moment s’ha atu­rat la sor­tida de diners i que això els per­metrà cloure el procés de sane­ja­ment que fa anys que dura. El mateix sau­dita Ammar al-Khu­dairy ha dit que hi con­fia ple­na­ment.

En no ser de la UE ni de la zona euro, es pot peri­me­trar més el risc per a la nos­tra banca, però ull amb els malalts ima­gi­na­ris i els pre­di­ca­dors de pro­fe­cies. El fet que el BCE hagi apu­jat 50 pb el tipus d’interès, és una mesura asse­nyada i evoca con­fiança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia