Doctor, com s’ho farà?

Hem sabut recentment que els metges de l’atenció primària cobraran un complement d’entre 5.700 i 19.000 euros bruts anuals en cas que acceptin atendre més pacients. L’acord entre el sindicat Metges de Catalunya i el Departament de Salut indica que si atenen un 10% més de persones completaran el sou amb 5.700 euros anuals bruts. Si es poden multiplicar més i incrementen en un 33% el nombre de pacients, el plus es dispara fins als 19.000 euros. A mi m’assalten moltes preguntes, tot sigui dit. Si el col·lectiu de metges ens havíeu fet creure que l’atenció primària estava tan saturada que flirtejàveu amb un possible infart, com us ho fareu per atendre més gent? No sé si actualment cobreu molt, o poc, o així així. Sé que a molts us entren ingressos extraordinaris per la via privada i que no tothom ho admet. Si no, com s’explica que un prestigiós hospital de Barcelona on van a parir dones que surten a les revistes del cor, en preguntar per la tarifa d’un oftalmòleg, em demanés 250 euros per la primera visita i m’aclarís que “res de targeta de crèdit, ha de ser en un sobre”. Si podeu assumir un 33% més de pacients, no estàveu tan fins amunt de feina com ens explicàveu o les visites seran a partir d’ara un obrir i tancar ulls? Ens atendreu, els que accepteu tan suculenta oferta, amb el cronòmetre a la mà? Dos minuts a la consulta i bon vent i barca nova? Que a mi ja em sembla bé que se us pagui com mereixeu, sobretot a la meva metgessa de capçalera, que qualsevol dia em tatuo el seu nom com a signe d’admiració. Però jo aquest acord, ja em perdonareu, no me l’explico ni del dret ni del revés.

I ja sé que és transitori i tot el que vulgueu, però vejam si sortirà el tret per la culata i els que sortirem perdent, un cop més, serem els usuaris de la sanitat pública. També us dic que amb l’embranzida que sembla que prendrà ara tot, potser tinc la sort que em sona el telèfon molt aviat per citar-me per a una prova que espero des de fa cinc mesos i que ni tan sols tinc agendada.