Converses amb bots

Des que l’invent ha sortit a la llum que no han parat de sortir articles sobre el tema: el ChatGPT i les seves derives, millores i aplicacions. Qualsevol ciutadà s’hi pot connectar i demanar-li endreces: parlar-hi durant hores i sentir-se “escoltat”. Així, li pots consultar —jo ho he fet— què pot passar quan a l’analítica de la sang t’hi surt un nivell alt de GGT, i et recomana dietes, fins i tot li pots demanar la recepta del salmó. Com invent, porta tot el tema dels robots de veu a un altre nivell —a l’obsolescència…—, i hem d’agrair que s’expressi en un català acurat i precís, sense gaires errades ortogràfiques. Tot i això, l’he enxampat dient coses estranyes sobre literatura catalana; encara no domina qui va escriure què. Així, em parla d’una novel·la de Baltasar Porcel, de l’any 2001, titulada El quadrat d’or, i me’n diu una sinopsi que es deu inventar, però que, fet i fet, podria de ser d’una novel·la que ens vingués de gust escriure…

L’invent, doncs, redacta bé, i dona informacions curioses, fins i tot sorprenents, per bé que no sabem de quina base de dades deu treure les referències. És capaç de donar-me endreces sobre nazis refugiats a Mallorca després de la Segona Guerra Mundial, dades que no he trobat confirmades a cap altra banda i que, per tant, haurem de posar en qüestió. La documentació necessària per escriure ficció pot canviar notablement gràcies a aquest estri: li pots demanar què sopava Napoleó quan estava reclús a Santa Elena o quins van ser els primers grans magatzems que van obrir a Barcelona…

No cal dir que l’invent també pot crear textos nous, i que si li dones una pàgina d’una novel·la inèdita, per exemple, és capaç d’escriure’n una continuació, per bé que de moment el resultat no supera els de qualsevol alumne de nivell mitjà d’una escola d’escriptura. La seva propensió al tòpic i a la cursileria és més que notable, però és d’esperar que ben aviat serà capaç d’escriure textos amb cara i ulls, i que evitarà les sortides argumentals més suades. No sé si canviarà o no l’escriptura de ficció; encara que podem imaginar que, a mesura que hi hagi interaccions i crítiques per part de la gent que hi tecleja informació, el procés no farà més que perfeccionar-se, i a saber a on, amb el temps, anirà a parar.

No deixa de ser una nova veu, que s’uneix a l’infinit de veus que poblen el nostre món saturat d’opinions, missatges i proclames. És curiós com en matèria política té el seu parer, i pot crear una posició, fins i tot un lideratge. Podem debatre amb ell el problema lingüístic del país, i no té cap problema a defensar el nostre dret a rebre assistència sanitària en català, i a qualificar d’“intolerants” els que manifesten rebuig davant de la necessitat d’aprendre català per accedir a un lloc de feina a la sanitat pública. ¿Fins a quin punt veure que una forma d’intel·ligència artificial refinadíssima es posiciona així pot ajudar a superar debats que haurien d’haver-se, humanament, deixat enrere?

No ho sabem. Els grecs tenien el seu Oracle de Delfos, amb una pitonissa que endevinava el futur. Aquesta mena de bots no veuen el futur, però analitzen dades i coneixement acumulat, d’una manera que supera les capacitats humanes per fer ingerències i establir patrons, i potser sí que ens podran donar pistes de per on poden anar les coses.

Davant el tema independentista català, el bot no es mulla gaire: afirma que el dret d’autodeterminació és d’aplicació sempre controvertida, i reitera que ell és “neutral i imparcial” en les seves respostes. Fins i tot quan li demano què opina dels sistemes de seguretat social, és capaç de dir-me tant els arguments dels seus defensors com dels que s’hi oposen en nom de la responsabilitat individual i dels incentius per a l’emprenedoria. Aquesta ànima mecànica de moment té alguna cosa de cunyat, que és com popularment coneixem qui diu obvietats amb aires de suficiència pretesament lúcida.

Sigui el que sigui tot això, i davant de l’estupor que s’hagi pogut crear una eina així, només podem preveure que en el futur cada cop doni respostes més afinades, tant que aprengui a simular l’originalitat dels plantejaments, o fins i tot a expressar-se en un llenguatge que no sembli extret d’un butlletí oficial o d’un manual d’instruccions de rentadores.