Duran vertebra Espanya

Qui té duros fuma puros, deia l’àvia Neus. Mirin el cas Duran Lleida. Dijous tots anàvem plens del seu nou destí i eren només dues notes de premsa. Una d’ell mateix i una altra de l’associació que l’ha fet president. No expliquen el mínim necessari per saber davant de què estem, però ja vindran onades progressives de Duran Lleida, no patiu. Feia quatre dies (quatre mesos, per ser exactes) del gran destí a Brasil, amb Aena (11 aeroports), al qual s’havia de dedicar en cos i ànima, i ara ja està. En quatre mesos, dels avions i els aeroports al súpers, i apa que no ha estat res. El que en sap en sap i el que no, és que no ha passat per la política. Per ara hem de suposar (a les notes de premsa no ho diuen) que una feina no és compatible amb l’altra. Tots dos, ben col·locats. Comandants de l’empresariat. Sánchez Llibre i ell. Tenen el mèrit d’haver arruïnat i enterrat un partit amb història com UDC, però ells, ben col·locats. I això que no fan la primera volada, ni l’un ni l’altre. Al novembre Duran Lleida havia deixat el consell d’administració de Aena perquè volien que es concentrés en el negoci al Brasil. Es veu que ja no cal. Ara el necessiten els supermercats. Per apujar més els preus? Per abaixar-los? Per blanquejar-los? Ja es veurà. Però és simptomàtic que el primer que ha remarcat des del seu nou càrrec a la patronal de supermercats és que “és un sector fonamental per a la vertebració d’Espanya”. Encara la troba invertebrada, doncs?