El voraviu
Espanya copia
La infiltració policial queda molt ben explicada a ‘La vida dels altres’
El ministre Marlaska es fa el boig per no pagar el metge i dona voltes i voltes a la infiltració policial sobre la qual reclamen explicacions les diputades d’Esquerra Montse Bassa i Marta Rosique. Són agents infiltrats? Són agents encoberts? Són agents d’intel·ligència? En termes i dimensions espanyoles s’acostarien prou a Anacleto: agente secreto i també a Mortadelo i Filemón, agencia de información. En termes i arquetips catalans potser es correspondrien una mica més amb “el general Bum-Bum”, que “quan se’n va a la guerra, damunt del seu cavall, galopa que galopa”? Resulta complicat emmarcar-ho en un model, però s’emmarqui en el que s’emmarqui, és misèria d’estat. Pura misèria d’estat. No té cap altre nom ni encaixa accepcions ni matisos. Ni raó, ni estructura, misèria. Misèria d’estat. Per més explicacions i giragonses dialèctiques que Marlaska i tot el Ministeri en pes facin a les diputades Bassa i Rosique, la infiltració de policies a la societat civil organitzada catalanista i d’esquerres és vici de nomenklatura i prou. Estigmatització de la diversitat. Por i control a la diferència. Tot està molt ben explicat a La vida dels altres (Das leben der anderen) (2006). Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa del 2007 entre centenars de premis més arreu del món, l’acció se situa als anys vuitanta, al Berlín Est, i se centra en el funcionament de la Stasi, la policia política de la República Democràtica Alemanya. Espanya copia.
