Tres dones marcades

D’ambient, n’hi ha. Per greu que els sàpiga a unionistes, unionistes emmascarats i venedors de la Catalunya tan diferent de la del 2017. Ha tornat el soroll mediàtic, i ves a saber si els dies històrics i s’han de fer fotre. Dimarts la tornada de la Clara Ponsatí a Catalunya després de cinc anys d’exili, la roda de premsa al Col·legi de Periodistes, la passejada per plaça Catalunya, la detenció a la plaça Catedral, i la surrealista durada de l’estada a la Ciutat de la Justícia. Després, la posada en llibertat i el retorn a Brussel·les per a la sessió del dimecres al Parlament Europeu, com no podia ser d’altra manera. Mentrestant, a Barcelona, el judici a Meritxell Serret per desobediència. La Meritxell Serret que va compartir govern i exili amb la Clara Ponsatí i que va ser la primera que va optar pel retorn, encara que va usar una modalitat diferent, i ho va fer previ pas per Madrid i pacte amb Llarena. I per avui, dijous, s’ha anunciat sentència. No sentència de la Serret, no, que serà de recorregut curt, surti quan surti. La sentència que s’ha anunciat per avui és la de la presidenta del Parlament Laura Borràs, que ve, segons diuen, carregada amb bala. Tres dies. Tres vides. Tres polítiques. Tres dones marcades per la justícia espanyola. Com en deien, no fa gaires setmanes, del període en què havíem entrat? Desjudicialització? Què era el que havien de tenir pactat abans d’acabar l’any? La desjudicialització? Doncs aquí la teniu.