Unes maduixes molt amargants

Un informe de la federació Andalucía Acoje amb la col·laboració del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, posa els pèls de punta: recull que el 90% dels immigrants assentats en les barraques de Huelva i d’Almeria tenen grans dificultats per accedir a un habitatge digne, i s’enfronten a tot tipus d’obstacles per poder empadronar-se i regularitzar la seva situació administrativa a l’Estat. Malgrat que una part important dels treballadors estrangers tenen dret a contracte i a allotjament, també hi ha un grup nombrós de temporers en règim de semiesclavatge i que viuen en condicions extremadament precàries. L’estudi que es va fer entre març i novembre de l’any passat recull l’opinió de 512 persones que habitaven en el quasi centener de poblats de barraques que s’aixequen a tocar dels hivernacles de les dues demarcacions on la indústria de l’horta i dels fruits vermells mou molts milions d’euros. El que revela és del tot inadmissible: si volen un sostre, ells mateixos se l’han de construir amb cartrons, plàstics i palets, amb materials de rebuig de les explotacions. La majoria no disposen d’aigua potable ni d’electricitat i han d’utilitzar llanternes, llums dels cotxes, telèfons portàtils o encendre foc. Parlàvem de semiesclavatge? Realment l’abús els hauria de fer caure la cara de vergonya: salaris de misèria, compra de contractes –la mitjana, 5.000 euros– i ajuntaments com Huelva o Níjar que es neguen a registrar-los i d’altres que els fan pagar entre 100 i 600 euros, com passa en alguns municipis d’Almeria. Ningú no hi pot posar mà? Maduixes molt amargants!