Comencem i acabem a temps, sisplau

Ja fa molt de temps que l’economia no es mesura només en diners. Cada vegada es parla més de l’economia del temps i del seu valor creixent en l’àmbit professional i personal. Som més conscients que el temps és or (i més que or és vida) i que l’hem d’aprofitar al màxim, tant en els moments de treball com en els de lleure.

La pandèmia ens va portar moltes coses dolentes i alguna de bona, com ara la puntualitat amb què començaven i acabaven els actes en línia. Com que la majoria ens connectàvem des de casa (sobretot durant el confinament), no tenia sentit allargar l’hora d’iniciar les trobades virtuals. Un cop recuperada la normalitat (i també els mals vicis), la sensació de pèrdua de temps s’accentua en determinats actes que comencen molt més tard de l’hora anunciada i no acaben a l’hora, o que inclouen parlaments excessivament llargs que no formen part del contingut original, sinó que es realitzen per compromís amb determinades empreses, entitats o institucions. Aquests parlaments “de compromís” converteixen alguns actes en un seguit de discursos que de vegades es fan excessivament feixucs, previsibles i acaben avorrint i desconnectant les audiències. Cal prendre consciència de l’efecte negatiu que sovint tenen aquests discursos protocol·laris.

Crec que moltes persones que fan intervencions públiques no s’adonen que el temps perdut o malbaratat no és només de qui pronuncia el discurs, sinó que cal multiplicar-lo per tots aquells qui l’escolten. Ser breus i concisos és, doncs, un acte de respecte cap a la nostra audiència.

Cal entendre que l’economia del temps no implica una reducció de la qualitat o la profunditat del contingut. Al contrari, la capacitat de sintetitzar informació complexa i presentar-la de manera clara i accessible és una habilitat valuosa i molt apreciada. En lloc de limitar-se a transmetre una gran quantitat de dades i informació, el discurs hauria de centrar-se en els missatges clau i les idees fonamentals que són essencials per a l’audiència i que fan que perduri més en el record.

En segon lloc, l’economia del temps és important perquè ajuda a mantenir l’atenció de l’audiència. En un món en el qual les distraccions són omnipresents, és essencial captar l’atenció de l’audiència des del primer moment. L’economia del temps ajuda a reforçar la credibilitat i la confiança en els líders i representants institucionals. Un discurs ben estructurat i breu transmet confiança i credibilitat, ja que implica una planificació i una preparació adequades.

El temps és un recurs escàs i valuós, i ser capaç de comunicar informació de forma efectiva és una habilitat que no hauria de subestimar-se en els discursos. Comencem i acabem a temps, i parlem poc, sisplau. Jo també callo. I gràcies per la vostra atenció.