A quin món anem?

Estem en temps de canvis. La tecnologia en totes les seves formes, ara també amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial, ha provocat uns canvis generals a la societat. Si analitzem quines eren les empreses més importants del món només fa quinze anys, veurem que de les que ara ho són, algunes ni existien. Tots aquests canvis també estant afectant l’economia i la política. Hem passat d’un món basat en l’equilibri de la guerra freda, en què els Estats Units i l’antiga URSS competien i es marcaven, al d’avui, en què la Xina, l’Índia i d’altres estats comencen a dir-hi la seva i a exigir la part de poder i influència d’acord amb el seu potencial econòmic i militar.

Amb la crisi sanitària de la covid i la guerra d’Ucraïna encara s’ha accelerat més el canvi pel que fa a la capacitat dels estats i ens trobem amb una geopolítica que dibuixa un món multipolar, en què els Estats Units, encara hegemònics sobretot en capacitat militar i també econòmica, mostren debilitats de cohesió interna que poden provocar una davallada pel que fa al seu poder i capacitat d’influència. I per altra part, emergeix la Xina cada vegada més consolidada en el seu rol de segona potència econòmica, amb permís de la Unió Europea (UE), i amb una capacitat militar que la situa com a potència regional i amb voluntat de ser autosuficient com a país, fet que l’empeny a influir en zones com l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. I pel que fa a Rússia, amb la seva obsessiva guerra el que està produint és una davallada del seu poder polític i energètic, fet que l’empeny cap a la dependència de la Xina.

Nosaltres, la Unió Europea, seguim sent una potència econòmica que genera prop del 20% del producte interior brut (PIB) mundial, però som encara un nan polític i militar, fet ens resta capacitat d’influència i a la pràctica ens situa sota la dependència dels Estats Units, tal com es fa evident en la posició respecte a la guerra d’Ucraïna i també en l’orientació de les noves línies d’obtenció d’energia, un cop tallat el subministrament des de Rússia.

Si a tot això hi afegim reptes com els canvis tecnològics, la sostenibilitat del planeta, les desigualtats econòmiques, la gestió dels recursos energètics, l’evolució de la demografia i les debilitats de la democràcia envers l’autoritarisme, observem que ens endinsem en una geoestratègia basada en la multilateralitat, en la qual la majoria de reptes són d’abast mundial i, per tant, necessiten la col·laboració i el consens de tots els estats del planeta.

Així, anem cap a unes poques àrees d’influència grans, a les quals els diferents estats s’aniran incorporant. Un món que deixa enrere els equilibris sorgits després de la Segona Guerra Mundial, per situar-se en un espai multipolar en el qual convindria que les institucions internacionals es reformessin i servissin per gestionar, juntament amb els estats, els grans reptes que tenim. I en aquest escenari, la UE ha de reaccionar i evolucionar, sense pauses, cap a una realitat política que sigui capaç de ser influent i de defensar la llibertat, seguretat i benestar de la ciutadania europea i d’aportar al món els valors que ens caracteritzen com són la democràcia, la llibertat, l’estat de dret i la defensa dels drets humans.