A quin món anem?

Estem en temps de can­vis. La tec­no­lo­gia en totes les seves for­mes, ara també amb el desen­vo­lu­pa­ment de la intel·ligència arti­fi­cial, ha pro­vo­cat uns can­vis gene­rals a la soci­e­tat. Si ana­lit­zem qui­nes eren les empre­ses més impor­tants del món només fa quinze anys, veu­rem que de les que ara ho són, algu­nes ni exis­tien. Tots aquests can­vis també estant afec­tant l’eco­no­mia i la política. Hem pas­sat d’un món basat en l’equi­li­bri de la guerra freda, en què els Estats Units i l’antiga URSS com­pe­tien i es mar­ca­ven, al d’avui, en què la Xina, l’Índia i d’altres estats comen­cen a dir-hi la seva i a exi­gir la part de poder i influència d’acord amb el seu poten­cial econòmic i mili­tar.

Amb la crisi sanitària de la covid i la guerra d’Ucraïna encara s’ha acce­le­rat més el canvi pel que fa a la capa­ci­tat dels estats i ens tro­bem amb una geo­política que dibuixa un món mul­ti­po­lar, en què els Estats Units, encara hegemònics sobre­tot en capa­ci­tat mili­tar i també econòmica, mos­tren debi­li­tats de cohesió interna que poden pro­vo­car una dava­llada pel que fa al seu poder i capa­ci­tat d’influència. I per altra part, emer­geix la Xina cada vegada més con­so­li­dada en el seu rol de segona potència econòmica, amb permís de la Unió Euro­pea (UE), i amb una capa­ci­tat mili­tar que la situa com a potència regi­o­nal i amb volun­tat de ser auto­su­fi­ci­ent com a país, fet que l’empeny a influir en zones com l’Àfrica i l’Amèrica Lla­tina. I pel que fa a Rússia, amb la seva obses­siva guerra el que està pro­duint és una dava­llada del seu poder polític i energètic, fet que l’empeny cap a la dependència de la Xina.

Nosal­tres, la Unió Euro­pea, seguim sent una potència econòmica que genera prop del 20% del pro­ducte inte­rior brut (PIB) mun­dial, però som encara un nan polític i mili­tar, fet ens resta capa­ci­tat d’influència i a la pràctica ens situa sota la dependència dels Estats Units, tal com es fa evi­dent en la posició res­pecte a la guerra d’Ucraïna i també en l’ori­en­tació de les noves línies d’obtenció d’ener­gia, un cop tallat el sub­mi­nis­tra­ment des de Rússia.

Si a tot això hi afe­gim rep­tes com els can­vis tec­nològics, la sos­te­ni­bi­li­tat del pla­neta, les desi­gual­tats econòmiques, la gestió dels recur­sos energètics, l’evo­lució de la demo­gra­fia i les debi­li­tats de la democràcia envers l’auto­ri­ta­risme, obser­vem que ens endin­sem en una geo­es­tratègia basada en la mul­ti­la­te­ra­li­tat, en la qual la majo­ria de rep­tes són d’abast mun­dial i, per tant, neces­si­ten la col·labo­ració i el con­sens de tots els estats del pla­neta.

Així, anem cap a unes poques àrees d’influència grans, a les quals els dife­rents estats s’ani­ran incor­po­rant. Un món que deixa enrere els equi­li­bris sor­gits després de la Segona Guerra Mun­dial, per situar-se en un espai mul­ti­po­lar en el qual con­vin­dria que les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals es refor­mes­sin i ser­vis­sin per ges­ti­o­nar, jun­ta­ment amb els estats, els grans rep­tes que tenim. I en aquest esce­nari, la UE ha de reac­ci­o­nar i evo­lu­ci­o­nar, sense pau­ses, cap a una rea­li­tat política que sigui capaç de ser influ­ent i de defen­sar la lli­ber­tat, segu­re­tat i benes­tar de la ciu­ta­da­nia euro­pea i d’apor­tar al món els valors que ens carac­te­rit­zen com són la democràcia, la lli­ber­tat, l’estat de dret i la defensa dels drets humans.