El voraviu
L’espanyol més ric
O graten els augments desmesurats de patrimoni o petem com un aglà
Amancio Ortega, l’espanyol més ric i el quart home més ric del món, acumula un patrimoni equivalent a l’import d’un any de més de cinc milions de salaris mínims interprofessionals. Concretament, 5.112.433, d’acord amb el valor que Forbes dona al seu patrimoni si fem càlculs amb una suposada paritat euro/dòlar que, com podeu entendre, ja no ve d’aquí. Aquest any n’hi ha afegit 1.170.634. No d’euros, no. De salaris mínims interprofessionals. Ha afegit 17.700 milions de dòlars al patrimoni, que ara ja puja a 77.300 milions. Seieu, si llegíeu drets, i escriviu les xifres tres mil vegades, com aquells anys d’aprenentatge quan et castigaven a l’escola. Ràpidament us adonareu que n’hi ha, com deia l’àvia Neus, per llogar-hi cadires. No sé si us passa el mateix. Cada any quan surten publicades aquestes referències quedo un mica força com aquell del concurs de la televisió. Esmaperdut i favagirat. O era favaperdut i esmagirat? Any rere any, el govern més progressista de la història ha trescat per apujar el salari mínim interprofessional i no ho ha fet malament (un 47% en cinc anys, que és el que abans havia pujat en catorze). Però, sense treure el peu de l’accelerador del salari mínim, s’ha de girar la vista cap als salaris molt alts i gratar amb eficiència en els augments desmesurats de patrimoni. Si no es fa i es continua carregant tot sobre la classe mitjana, les costures del sistema faran un pet com un aglà.
