Lluita pel votant

No deixa de sorprendre’m la posició d’ERC en el govern de tirar pel dret en importants assumptes del país sense esperar el consens amb la resta de partits polítics, malgrat trobar-se en franca minoria. La taula de diàleg amb el PSOE sembla en un carreró sense sortida mentre deixa pendent de judici, amb importants penes de presó i inhabilitació, destacats càrrecs electes republicans. L’esforç republicà ha estat destinat a aprovar un pressupost amb el PSC, l’única cosa que li permet encadenar-se al govern, mentre altres negociacions com el nou sistema educatiu o la situació de sequera que viu el país semblen absents. ERC tira pel dret en importants afers de país i a les portes d’unes eleccions on es juga el poder local i el de les diputacions. No sé si això és fruit del resultat d’enquestes pròpies que o bé li valoren positivament aquesta trajectòria política o bé donen resultats molts negatius a l’adversari, Junts. En un context on les ideologies van a la baixa i el que importa és obtenir el poder hegemònic, el primer baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió apunta que el PSC guanyaria ara unes eleccions al Parlament. Llegeixo, però, que un 19% de votants d’ERC podria votar també el PSC i que el 24% dels socialistes podria votar ERC, i ara sí que la sorpresa inicial s’esvaeix.