Més feliços

Finlàndia ha tornat a ser escollit per les Nacions Unides com el país més feliç del món. És la sisena vegada consecutiva que té aquest honor. I això que, segons ens recordaven diumenge en el reportatge 30 minuts de TV3, té un dels climes més rigorosos del planeta: a l’hivern, la temperatura mitjana és de cinc sota zero i només hi ha quatre hores de llum solar al dia. Malgrat això, els prop de sis milions de finlandesos senten que són en un dels països del món on més bé es viu. Espanya se situa en el 32è lloc (tres posicions per sota respecte de l’any passat). Què té Finlàndia per ser el país més feliç del món? Algunes de les raons són que és un país ric (té menys població que Catalunya, però el nivell de vida és més alt, amb un sou mitjà de 3.500 euros), que no hi ha inseguretat ni gaire contestació social, que gaudeixen més que ningú de la natura i que el govern té entre les seves prioritats la igualtat entre dones i homes (i la baixa per maternitat és la més llarga del món: set mesos per als pares i les mares, perquè comparteixin la càrrega de treball). És clar que no són tot flors i violes, i la violència familiar i el consum d’alcohol són molt elevats. Però els finlandesos tenen aquella envejable sensació que s’hi viu bé, allà. Ja ens conformaríem aquí amb ser un país independent. Després ja començaríem a rebuscar quins són els secrets de la felicitat. Almenys seríem més lliures per elegir les claus que pensem que ens farien més feliços. L’elecció dependria exclusivament de nosaltres mateixos i això, el fet de poder elegir, bé que ja és un dels puntals de la felicitat.