El voraviu
Res a témer de la IA
En canvi el que cada dia fa més por i més basarda és l’estupidesa humana
No sé si és perquè em faig vell i em costa descodificar els llenguatges i les apostes de futur, però totes aquestes anàlisis, discursos, sermons, lletanies i predicots que ens envaeixen sobre robots i sobre intel·ligència artificial em sembla que responen tant o més al que en podríem dir màrqueting reputacional que al fet que estiguem davant una realitat diferencial del que sempre ha representat el progrés tecnològic. Parlo dels apocalíptics, dels que vaticinen que si no hi parem amén estem condemnant les noves generacions, que seran esclavitzades per les màquines. Però també parlo dels que idolatren el progrés tecnològic que ens lliurarà de tots els mals. Molt màrqueting reputacional alimenta els robots que ens han d’alliberar i la intel·ligència artificial que destruirà el 25% dels llocs de treball a Europa. Des del descobriment del foc i la invenció de la roda (per fiar-ho ben lluny), el progrés sempre ha tingut efectes bons quan s’ha aplicat amb seny i responsabilitat. El pas dels anys i l’acumulació de coneixement han fet que els efectes es multipliquessin, s’escurcessin els temps d’implantació i es diversifiquessin els efectes. No hi ha res a témer dels robots ni de l’anomenada intel·ligència artificial. Com li vaig escoltar fa uns dies a Àngel Surroca Surroca en la presentació del seu llibre De la fusta a la fusta, res a témer de la intel·ligència artificial. El que cada dia fa més por i basarda és l’estupidesa humana.
