En combat

Sembla que si no és la ciutadania la que opti finalment pel decreixement, ho farà el planeta per nosaltres. L’hem asfixiat tant que ara, a conseqüència d’aquest mal estat, els ecosistemes ja comencen a reduir els seus fruits. Llegeixo les darreres notícies que ja apunten la constatació que en els darrers anys hi ha hagut una important davallada d’abelles, insectes i amfibis, agreujada per la manca de pluges com a conseqüència del canvi climàtic a què ens ha dut la crema de combustibles fòssils sense miraments. Les collites de cereals també estan en alerta vermella. Tanmateix, no hi ha cap govern que a hores d’ara hagi posat la paraula decreixement en el seu programa d’acció de govern. Ni tan sols els gurus que venen relats s’han atrevit amb la necessitat de reduir un sistema de producció que porta al col·lapse. Ans al contrari: recentment les mobilitzacions de grups ecologistes han acabat amb la criminalització dels activistes. Va passar la setmana passada a França, i a Espanya quinze científics van passar pel jutjat, on s’enfronten a penes de presó de sis anys per haver protestat davant del Congrés contra la inacció dels governs. A França, els activistes ja reclamen passar a l’acció directa; a Espanya s’aposta per la desobediència civil pacífica per tal que els governs surtin del seu silenci.